Ni sobredosi parmenídia ni oblit de la veritat que amaga el tot flueix heracliteà. De vegades, com digués Aristòtil, la veritat i la virtut tendeixen al terme mitjà. I aquest sembla ser el cas pel que fa a la situació de .Cat. Les coses solen fluir, però alguns nusos essencials, els relacionats amb el poder i les pràctiques nacionalistes, continuen immutables.
Dues il·lustracions. La primera: sis pancartes nadalenques pengen de la façana del Palau de la Generalitat, un edifici d?una institució pública que és de tots i tots hauria de representar.
Dues d’aquestes pancartes contenen lemes nacionalistes excloents: “Per una Catalunya on tothom pugui viure plenament en català” (com si algú no pogués!), “Per una Catalunya que decidirà el seu futur democràticament i en llibertat” (la consigna secessionista d’autodeterminació ). D’entrada, més de la meitat de la ciutadania fora de la façana.
La tercera: “Per una Catalunya amb més mestres i mossos que mai” (incomprensible atès que el govern té atribucions en ambdós àmbits. D’altra banda, més policies que mai?). La quarta és contrària al decreixentisme i associa (neoliberalment) creixement i menys atur: “Per una Catalunya amb més creixement econòmic i menys atur”. Cap referència a les profundes crisis ecològiques en què estem immersos (i això que portem uns tres anys de sequera!).
La cinquena “Per una Catalunya amb igualtat real entre homes i dones”. Queda bé, compromet a poc, i de passada no parla també de lluita real contra les profundes desigualtats economicosocials.
La sisena: “Per una Catalunya compromesa per la pau”, no inclou cap crítica a les actuacions genocides de l’Estat colonial d’Israel. Les simpaties amb el sionisme estan esteses entre col·lectius nacionalistes.
El segon exemple, prenc peu en una informació d’EL TRIANGLE.
El 6 de novembre passat el departament de Presidència de la Generalitat va concedir una subvenció a fons perdut de 124.000 euros a la Plataforma per la Llengua (que s’autodefineixi com l’ONG del català!). La subvenció no apareix al portal de transparència de la Plataforma. La informació sobre les seves subvencions i els convenis que rep i signa s’atura el 2020.
Al portal de la Plataforma d’aquell any hi consten dues subvencions concedides per l’OSIC del Departament de Cultura de la Generalitat. La primera va ser de 135.000 euros; la segona de 625.000. El SOC en va facilitar 40.500 més. En total més de 800.000 euros. Remarco: més de vuit-cents mil euros! I n’hi ha més. Al registre de subvencions de la Generalitat consten ajudes a la Plataforma per valor de 2.656.000 euros des de l’any 2019 fins al 2023. De mitjana: uns 530.000 euros anuals!
Quina mena d’accions realitza l’ONG del català? Un exemple. La Plataforma és responsable d’una sèrie de controls a centres escolars. Amb autorització o sense de la direcció d’aquests centres (no tinc seguretat sobre aquest punt), la Plataforma, essencial i profundament hispanofòbica, va investigar quina llengua feien servir nens i nenes en el seu esbarjo. Com calia esperar, el castellà (també altres idiomes) estava present en els seus jocs. Per a la Plataforma un escàndol. Nens i nenes catalans parlant en espanyol!! Van muntar una campanya ciutadana.cat: atès que l’esbarjo era en temps escolar s’havia de pressionar-ensenyar als nens/es que no es comunicaven bé, que no podien fer servir els idiomes que feien servir, que res de parlar castellà (o àrab o xinès ), que la llengua que havien de fer servir era l’única pròpia de Catalunya, el català. La resta són llengües estrangeres.
En conclusió: l’eterna repetició del mateix (amb alguna variant secundària): nacionalisme, nacionalisme i nacionalisme, sempre, això sí, subvencionat per governs de la corda que proclamen urbi et orbe que ells estan al servei de tota la ciutadania.
