La premsa esportiva especialitzada en bàsquet, molt concretament la que s’ocupa de donar cobertura a la secció de Barça, no ha pogut oferir al barcelonisme una versió més esbiaixada i tendenciosa del conflicte generat amb Nikola Mirotic, unilateralment acomiadat per part de la junta de Joan Laporta a les portes del play-off final de l’ACB.
Laporta tenia ganes de treure-se’l de sobre aquest tàndem Jasikevicius-Mirotic per dues raons. La primera i principal, perquè constituïa una herència de Josep Maria Bartomeu que inicialment no es va atrevir a extirpar a causa de la bona connexió de tots dos amb el públic del Palau, i també perquè d’una manera o altra havien complert les expectatives mínimes de jugar la Final Four de l’Eurolliga i rivalitzar amb el Reial Madrid a l’ACB. A l’últim tram de la temporada, en caure novament en el primer assalt de la Final Four, el president, sense esperar el desenllaç de l’ACB, va veure l’oportunitat de tallar-li el contracte no tant per aquest revés com per l’obligació de contractual de fer front el pagament d’una fitxa que, pel disseny del seu contracte, compensava una part dels diners que el club es va estalviar els primers anys de la seva carrera com a blaugrana.
La previsió, en el moment de la seva espectacular arribada la temporada 2019-20, es va esglaonar, des del punt de vista salarial, sobre dues variants. D’una banda, repartint el total de la seva retribució del contracte de sis temporades en percentatges creixents anuals. La primera temporada només va cobrar el 20% d’aquesta fitxa; el segon, el 40%; i, així, successivament. De l’altra, aquest diferiment va respondre en el seu dia a la doble intenció d’acomodar una estrella del seu calibre al progressiu augment del pressupost del club, el 5% del qual es destinava històricament a completar la despesa de les seccions, i al fet que la mateixa presència d’una figura com Mirotic generés ingressos suplementaris que, en conjunt, paguessin i amortitzessin sobradament el fitxatge.
Eren temps en què el Barça havia establert, l’any anterior de la seva arribada, un rècord absolut d’ingressos amb 990 milions i un pressupost la següent estimat en uns 1.050 milions. Imprevisiblement, la pandèmia va fer malbé d’una manera parcial aquestes expectatives a causa de la caiguda brutal dels ingressos recurrents de les competicions pel tancament del Camp Nou, el Palau Blaugrana, el museu i les botigues, que va ser estimat en 300 milions, segons una auditoria independent, al llarg de la temporada i mitja d’afectació directa.
Tot i la incidència d’aquest factor, els auditors han reflectit que els abonaments i la taquilla del Palau han crescut un 126% en aquesta etapa Mirotic, confirmant la capacitat de tracció del jugador i la desviada lectura de Laporta sobre el seu veritable impacte a la secció. Laporta, igual que va fer amb Messi, no ha mirat més enllà del que costava, no ha tingut en compte l’estalvi de les temporades anteriors i, encara menys, el que podia aportar a la pista i a la tresoreria.
Un cop va haver actuat compulsivament i ordenat que li fos comunicada la decisió de prescindir dels seus serveis, tot es va torçar a causa, com sempre, de la improvisació i la proverbial capacitat de Laporta per gestionar majoritàriament contra els interessos del club. La cirereta la va posar Javier Tebas quan li va permetre carregar la possible indemnització a una partida de costos diferent de la del límit salarial de la secció de bàsquet.
Va ser erroni i inoportú el moment escollit per assenyalar-lo públicament en vigílies del play-off final de l’ACB, conquistada brillantment per l’equip blaugrana amb Mirotic com a heroi, i pitjor encara el titubejant intent d’assenyalar-lo com a pesseter i d’utilitzar la premsa per pressionar el jugador i el seu entorn.
Els dies previs al 30 de juny, quan hauria estat més fàcil arribar a un acord, la junta va filtrar que les negociacions avançaven i estaven a punt de tancar-se, donant per fet que Mirotic fitxava immediatament per un altre equip i que la jugada legal, presumptament intel·ligent, implicava reduir la liquidació segons la pressa i la pressió de Mirotic per no quedar-se sense equip.
Res no era cert, doncs, de fet, aquest límit del 30 de juny va conduir a un altre pervers escenari gràcies a la col·laboració de la premsa afecta el règim laportista, anunciant que havia transcorregut el termini de denúncia de l’impagament del contracte una vegada que se li va ser comunicada la baixa. Els mitjans van convenir a celebrar anticipadament la victòria legal de la junta, que,m a més de fer fora Mirotic, s’estalviaria bona part de la indemnització, sino tota.
El representant del jugador, fins aleshores mut, es va veure obligat a sortir al pas i afirmar, contundentment, que la decisió de la junta només era vàlida si era comunicada per escrit, una formalitat pendent fins a aquella data. Finalment, per tant, no va ser fins al dia 20 de juliol passat quan el club va anunciar que se li havia comunicat oficialment “la decisió de rescindir el contracte professional del jugador del primer equip de bàsquet que el vinculava amb el Club fins al 30 de juny de 2025. Aquesta mesura se circumscriu al compliment del Pla de Viabilitat econòmica fixat pel FC Barcelona”.
Paradoxalment, el Barça ja havia intentat fitxar diverses figures del bàsquet europeu setmanes abans d’aquest comunicat, a més de pagar la clàusula de rescissió d’un jugador del Joventut i de signar un exNBA per omplir el buit de Mirotic aprofitant l’estalvi mentider de la indemnització. El Barça la pagarà igual a un altre racó de la comptabilitat.
Mirotic, lògicament, ha portat l’assumpte als tribunals, encara que no per les diferències de criteri sobre la liquidació sinó pel cobrament íntegre dels dos anys de contracte als quals, ell creu, en té dret.
El precedent més immediat d’un acomiadament semblant va ser el de Matheus Fernandes, també en una decisió temperamental de Laporta, fent-lo fora del club de la nit al dia tenint contracte en vigor. Al cap de pocs mesos el jutge va condemnar el Barça a indemnitzar-lo amb 7,7 milions per acomiadament improcedent.
Sens dubte causaria una alarma social entre els esportistes professionals que un tribunal concedís llicència als clubs per desfer-se d’alguns contractes, pesats o no, sobre la base de la necessitat d’aprimar-se els pressupostos. El cas Mirotic pot ser un perillós precedent si la justícia concedeix la inseguretat laboral que l’àrea legal de Laporta planteja com a argument per eludir el cost íntegre de l’acord signat al seu dia.
El jugador està convençut que acabarà cobrant la totalitat del contracte gràcies a una sentència favorable. De moment, amb la baixa oficial i sense perjudici del procés judicial en marxa, Mirotic ja és lliure de fitxar pel club que prefereixi.
