Segons balanç de l’Institut Català d’Energia, l’energia nuclear ha estat l’any 2022 la principal font per a la producció elèctrica a Catalunya (un 56,2% del total). També cal destacar que els cicles combinats i la cogeneració, han representat el 18,6% i el 8,3%, respectivament, de la producció total. En conjunt, la producció d’energia elèctrica amb fonts energètiques no renovables a Catalunya ha estat del 84,4% l’any 2022. Les energies renovables han estat només un 15,6%; la majoritària ha estat hidroelèctrica i l’eòlica només ha suposat un 5,8%.Al conjunt de l’Estat, les renovables, l’any passat, van representar un 42% de l’estructura de la generació, malgrat la sequera, i si ho comparem per comunitats autònomes, Catalunya està molt allunyada del 17,8% de Castella i Lleó o 11,7% d’Aragó.
Portem, per tant, un retard considerable. Però si en lloc de comparar-nos amb d’altres, ens mirem el melic i consultem el nostre PROENCAT (Prospectiva Energètica de Catalunya, 2050), es preveu que l’any 2030 Catalunya disposi de 5.234 MW d’energia eòlica terrestre quan actualment és només de 1.344 MW.
L’any 2022 es van posar en funcionament a tot Catalunya 73 MW d’energia eòlica. Voler fer creure que a aquest ritme aconseguirem multiplicar per tres l’eòlica terrestre que actualment disposa el país és fer volar coloms; al ritme que anem aconseguiríem atansar l’any 2075 el que diem que farem l’any 2030. És a dir, no només fem el ridícul en relació a altres sinó que incomplim els nostres propis objectius.
Per què un país que es creu modern i avançat va tan endarrerit amb el tema de la transició energètica? Hi ha dues raons principals per les quals Catalunya no ha fet els deures: estem enfangats per la burocràcia dins d’un marc jurídic demencial (aprovat l’any 2009 i que no es va derogar fins a l’any 2021) i que les coses s’han fet tan malament que ha provocat la resistència del territori (ara també amb relació a les eòliques marines, per les quals PROENCAT preveu 1.000 MW l’any 2030 i encara no s’ha aprovat cap projecte). Teresa Jordà, la consellera que de paraula va ser tan bel·ligerant a favor del desplegament de les energies renovables, ja no hi és. Veurem quin camí agafa el seu successor, que de moment no se sap.
Estic segur que hi ha un tercer factor determinant. Res és infinit amb un món finit, i tampoc ho és la capacitat o la força d’un govern per fer les seves funcions. Si es pogués objectivar amb unitats físiques, diguem que el govern del M.H. Aragonès té 1.000 kiloponds de força de govern, que si els gasta en una cosa, s’ha de detreure necessàriament d’altre. Com en un pressupost, tant al país com a l’economia domèstica: si compro una nevera, potser el canvi de cotxe haurà d’esperar, cosa que no succeiria si els recursos fossin infinits.
I si tot l’esforç es dedica a fer el ploramiques del malament que ens tracta Madrid, a reclamar Rodalies, a donar suport a les cabòries jurídiques dels que estan instal·lats a Waterloo, a castigar qui no retola en català el seu comerç, a oposar-se a l’ampliació de l’aeroport del Prat o al quart cinturó, a controlar com parla la canalla a l’hora del patí a les escoles o a bramar per una independència que ells mateixos van fer “interruptus”… tot i ser temes molt importants i transcendents, potser no els hi queda esma als del Govern per fer altres cosetes, com això de deixar de consumir combustibles fòssils i aprofitar l’energia solar (el vent també ho és). Ho dic com a hipòtesi per a justificar el retard que portem perquè si el problema és que no creuen en això de la transició energètica, llavors sí que tindríem un gran problema.
Tot és força curiós i contradictori. Dins de les anomenades estructures d’estat, hi ha qui des del govern blasma per aconseguir una “sobirania energètica”. Clar, que com sol passar, les paraules no acompanyen als fets: si quasi el 85% de l’energia elèctrica produïda a Catalunya l’any passat va dependre de l’urani, del gas i del petroli (elements dels quals Catalunya no en disposa), no estem ben situats en aquesta mena de sobirania.
Més enllà de qualsevol cabòria, governar hauria de ser també avançar en la transició energètica per a lluitar contra el canvi climàtic. No sembla que el govern català s’hi esforci massa.
