Aquests dies colles d’esquiladors (xolladors) recorren les diferents granges del Pirineu per esquilar les ovelles dels ramats abans de pujar a la muntanya, una feina necessària per al benestar dels animals. La llana de les ovelles, anys enrere, era un complement a l’economia, però actualment és tot el contrari. Els ramaders han de pagar per esquilar les ovelles i, per contra, la llana no té cap preu, ningú la vol comprar. Tot i ser un teixit excel·lent, sostenible i biodegradable, s’aposta per altres materials.
Són moltes les granges que acumulen sacs plens de llana encara de l’any passat i no troben qui la vulgui, ni que sigui a cost zero. Ara, la llana està considerada com un material de rebuig i, de forma majoritària a les explotacions del Pirineu, es llença sense poder-la aprofitar i sense que ningú doni sortida a aquest producte.
Iniciatives vinculades a la llana
La preocupació per la pervivència de la cultura popular de muntanya va ser una de les claus per tirar endavant l’empresa Vital Pirineus, que aposta per aprofitar la llana d’una vintena de ramats de l’Alt Urgell i d’Andorra per confeccionar diversos elements relacionats amb l’ofici de pastor, com ara mantes, tapaboques, sarrons o coixins.
Uns productes que pretenen ser austers i sostenibles i que tenen sortida en diversos països del continent, com ara França, Alemanya o els de nord d’Europa, a més dels Estats Units i Corea. La iniciativa contribueix també a fer valdre la llana, que pràcticament ha deixat de recollir-se i es veu abocada a tractar-se, gairebé, com un residu.
