La diputada de Cs al Parlament i candidata dels liberals a l’alcaldia de Barcelona, Anna Grau, no s’ha donat per assabentada de cap dels missatges que les darreres eleccions municipals li han enviat al seu partit. Cs a Barcelona –és a dir, ella com a candidata- no només va quedar fora del consistori i va perdre tots els regidors que tenia; va aconseguir tan pocs vots que va quedar per darrere de Vox, la CUP, Valents i només uns 150 vots per sobre del Pacma. La patacada, però, no només va ser a Barcelona. A Catalunya es va quedar amb només 10 regidors, i evidentment a cap Ajuntament van guanyar ni tenir un resultat mínimament destacat. A cap. I al conjunt de l’Estat espanyol, la cosa no va ser molt millor, i va perdre més de 2.400 regidors, es va quedar fora de la majoria de consistoris grans i no va treure cap diputat als parlaments autonòmics que tenien eleccions.
Però Grau, que forma part de la direcció nacional de Cs, va defensar a la reunió on es plantejaven no presentar-se a les generals que la formació sí concorregués, i que ho fes com a mínim a Madrid i Barcelona. Tant entusiasme tenia Grau que va arribar a proposar-se voluntària per a liderar la llista de Barcelona al Congrés. Com si no vingués de patir una bufetada de la ciutadania de proporcions èpiques. El missatge no li ha arribat.
