El 18 d’abril de l’any passat, una iniciativa coordinada entre dirigents de l’independentisme català i el col·lectiu canadenc Citizen Lab publicava a Internet un informe batejat com CatalanGate. Segons aquest informe,els telèfons de 65 persones partidàries de la independència de Catalunya haurien estat espiats amb els programes maliciosos Pegasus i Candiru. L’endemà de la publicació de l’informe al portal d’Internet de Citizen Lab, els màxims dirigents d’ERC, Junts, la CUP, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, van celebrar una roda de premsa al Parlament europeu per denunciar que havien estat víctimes d’espionatge i en van responsabilitzar el govern espanyol.
L’ANC feia temps que estava al corrent de la investigació de Citizen Lab. Elisenda Paluzie, aleshores presidenta de l’ANC, va dir, en la seva intervenció a Brussel·les, que no hauria estat possible sense la feina feta per Elies Campo, un independentista que vivia a San Francisco, als Estats Units, i que, tot i no haver acabat els estudis universitaris d’Enginyeria de Telecomunicacions, havia col·laborat amb el president de la Generalitat Carles Puigdemont, fugit a la capital belga, en qüestions relacionades amb la tecnologia digital. Tant estava al corrent l’ANC de la investigació que quatre mesos abans havia creat un portal web amb el nom de catalangate.cat.
Tant el CatalanGate de Citizen Lab com el de l’ANC van presentar un llistat amb les 65 persones els telèfons de les quals havien estat presumptament espiats. Sorprenentment eren dos llistats diferents on només coincidien en 57 casos. És a dir, hi havia i hi ha un 12% de discrepàncies. A la llista presentada pel laboratori canadenc que presideix Ronald Deibert hi apareixen quatre persones que no estan a la de l’ANC. I, a la inversa, de les 65 ‘víctimes’ que apareixen a catalangate.cat n’hi ha quatre que no consten al CatalanGate de Citizen Lab.
Al llistat de l’informe suposadament rigorós dels canadencs hi trobem Arnaldo Otegi, David Bonvehí, Jon Iñarritu i Jordi Bosch. Cap d’ells apareix a catalangate.cat. En canvi, entre les 65 ‘víctimes’ denunciades per la plataforma independentista que ara presideix Dolors Feliu hi trobem Carles Puigdemont, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Toni Comín. L’ex-conseller de Salut, també fugit a Bèlgica, apareixia en l’informe que Citizen Lab va publicar ara fa un any però el passat mes de desembre, Ronald Deibert va dir que hi era per error perquè un dels seus investigadors s’havia confós en identificar-lo amb una altra víctima que tenia les seves inicials, A.C. Des d’aleshores, A.C. apareix sense identificar al portal de Citizen Lab però al de l’ANC Toni Comín hi continua apareixent com una de les 65 ‘víctimes’ d’espionatge. Ni Puigdemont ni Cuixart ni Junqueras consten al llistat de Citizen Lab.
Al Catalangate de Citizen Lab, a més d’A.C., hi ha quatre afectats més que consten com anònims. El col·lectiu canadenc ho justifica dient que són persones que han demanat mantenir el seu nom en secret. Lògicament, cap dels quatre dirigents polítics que apareixen al llistat de l’ANC i no ho fan al de Citizen Lab ha optat per mantenir-se en l’anonimat. Més aviat, el contrari.
Qui són, doncs, els cinc ciutadans que van cedir els seus telèfons a Elies Campo perquè els digués si havien estat espiats però que no volen que es facin públics els seus noms? El CatalanGate de Citizen Lab enllaça amb un web realitzat per l’empresa catalana Domestic Data Streamers per encàrrec d’Elies Campo. En aquest portal s’amplia la informació sobre dos dels cinc personatges anònims del CatalanGate. Un es definit com un “advocat que representa múltiples catalans prominents”. Tenint en compte que sí que apareixen identificats amb els seus noms els advocats Gonzalo Boye, Andreu van den Eynde i Jaume Alonso-Cuevillas, tot apunta que l’advocat que no vol que el seu nom surti en aquest llistat és Benet Salellas, que representa suposades víctimes d’Òmnium i la CUP.
També en aquest portal, que va costar 32.600 euros i que és un luxe que no s’ha permès Citizen Lab en cap dels seus informes anteriors i posteriors, hi apareix un altre personatge anònim presentat com una persona “molt pròxima a Puigdemont”.
Malgrat la no coincidència en els noms de les víctimes, tots dos llistats es refereixen a 65 afectats, la qual cosa fa pensar que aquesta xifra és el resultat d’un acord entre Citizen Lab i els dirigents independentistes que hi ha darrere d’aquesta campanya de propaganda. L’ANC va més enllà i detalla a part la professió d’aquests víctimes: 19 càrrecs electes, 14 activistes, 15 polítics, 4 advocats, 3 periodistes i 10 “altres professionals”. Suma=65.
Un any després de la publicació del CatalanGate, Citizen Lab continua negant-se a que una comissió independent fiscalitzi els resultats de la seva investigació i cap de les suposades víctimes que han denunciat el cas als jutjats espanyols ha volgut entregar els seus telèfons mòbils als magistrats que els hi han demanat. Massa foscor, anonimats i llistes que no quadren en aquesta campanya propagandística que sembla concebuda perquè els advocats que defensen els implicats en la trama russa del procés o les activitats del Tsunami Democràtic tinguin arguments per defensar que s’anul·lin els seus processos judicials.
