Joan Laporta s’ha vist empès a canviar de guió mediàtic i sortir a donar unes mínimes explicacions sobre el cas Negreira a causa de la potent pressió exercida des de Madrid, on el president de LaLiga, Javier Tebas, finalment, s’ha erigit en l’abanderat d’una OPA hostil dirigida a castigar el Barça, com sigui, sostinguda per la totalitat de les forces vives del centralisme.
Javier Tebas, que se sent reforçat i legitimat per les amenaces del Consell Superior de l’Esport -partidari fins i tot de personar-se a la causa- i de les postures radicals del mateix president del govern, Pedro Sánchez, dels clubs de Laliga, la Fiscalia i la totalitat de l’entorn mediàtic madridista, especialment dels programes com El Chiringuito, tutelat personalment per Florentino Pérez, ha anunciat que informarà la UEFA i la FIFA sobre aquesta situació perquè, sota la seva consideració, decideixin una represàlia i un càstig exemplars a l’àmbit esportiu.
LaLiga obre així la porta a una sanció que l’ordenament esportiu espanyol no contempla ni pot exercir per la prescripció, transcorreguts tres anys, de les infraccions greus com seria la que ara investiga la Fiscalia pels pagaments directes des del club a un membre en actiu del Col·legi d’Àrbitres.
La resta dels clubs, internament, es van sumar a la postura col·lectiva d’exigir una investigació per compte de la LaLiga i la màxima col·laboració amb les autoritats judicials i esportives perquè el pes de la llei caigui sobre el Barça a la vista de les proves i dels indicis aportats davant de la Fiscalia. Excepte Barça i Reial Madrid, van secundar aquesta posició de LaLiga que pretén presentar-se com a acusació particular si la Fiscalia obre instrucció formal o directament com a querellant en cas de no traslladar la instrucció a un jutjat.
Al límit de la llei, Javier Tebas, va insinuar, a més, que Joan Laporta havia de dimitir si “no explica bé el que hagi pogut passar”, suggerint que el president del FC Barcelona ja triga a donar la informació oportuna, detallada i convincent, davant dels seus socis i davant de l’opinió pública.
Aquest suggeriment, en forma de resposta a una pregunta induïda per un periodista, demostra fins a quin punt Tebas està disposat a envestir els que avui governen el club i pressionar-los. Una maniobra sens dubte agressiva, però que podria tenir una coartada si, com s’afirma des de Madrid, el que pretén és desviar les possibles conseqüències cap als directius i evitar que sigui el FC Barcelona la persona jurídica que acabi rebent els pals, si n’hi hagués.
Laporta, per descomptat, no ha interpretat aquest matís en positiu per als interessos i protecció del Barça i ha reaccionat, com va fer al comunicat de dimecres passat, atacant el missatger, aquesta vegada amb una denúncia oberta i frontal contra Tebas, a qui va acusar de tenir fòbia al club i de ser antibarcelonista, a més d’intentar desestabilitzar l’equip quan les coses s’estan fent bé.
El que té l’aparença d’un altre episodi d’aquesta guerra entre el front Superlliga (Florentino–Laporta) i la resta dels clubs, aliats de l’entorn de Tebas pel control absolut de LaLiga, sembla que aquesta vegada s’escapa d’un camp de batalla on, segons com es miri, totes les parts semblaven estar còmodes atiant-se des de la distància, a la pràctica amb més bales de fogueig que una altra cosa. Un espectacle bèl·lic per controlar i aconseguir els diners del futbol que emana de la desigualtat que encara és evident a LaLiga entre els dos grans i la resta. Recentment, en unir-se Barça i Madrid en un bàndol i els altres en un altre, sota el paraigua protector de Tebas, el que s’ha produït és una reivindicació dels modestos per quotes sobre els drets de televisió i marxandatge que tendeixin a reduir l’abisme actual i avançar cap a un model com el de la Premier League, on el Manchester United o el Liverpool no s’emporten més que una mica més del pastís respecte dels altres equips. Avui ja no es consideren clubs amics cap dels dos, però ha crescut especialment l’aversió contra el Barça perquè el seu president, Joan Laporta, a més de ser el braç armat de Florentino en aquesta guerra, és qui més s’hi oposa a reduir aquest desequilibri i també qui més ha buscat, a través de les palanques, fugir i burlar el sentit del rigor i la sostenibilitat pressupostària aplicades des de LaLiga.
La pujada de to de Tebas ja escapa a aquests marges i se surt d’una equació complicada en què, fa anys, com ha recordat Laporta, “Tebas ja va denunciar l’alineació de Messi perquè no pogués jugar amb el Barça”.
Després, amb el pas del temps, Laporta es va fer amic de Tebas perquè també ho era de Jaume Roures, fins a formar un trio inseparable, i perquè, sent vicepresident de LaLiga i president més tard, va ser Tebas personalment qui li va facilitar la validació d’avals del tot irregulars el 2003 i el 2021 per poder ser president. En la tessitura actual, aquesta conjuntura ha canviat completament, Tebas ja no compta amb el suport incondicional de Roures, la relació amb el qual també s’ha refredat, mentre que el Reial Madrid pràcticament tampoc no es parla amb ningú, ni Mediapro, ni LaLiga, ni la Federació, ni la UEFA ni la FIFA, només es dedica a donar instruccions a Laporta sobre com vendre el Barça a trossos fins que caigui.
Laporta, davant d’aquesta coalició centralista, tant espontània com sostinguda per indicis que certament haurien d’aclarir-se, ha volgut desviar l’atenció, no només contra el paper de la premsa com fa uns dies, sinó posar el focus en Javier Tebas, a més d’avançar que, durant el seu primer mandat, els pagaments efectuats es corresponien amb factures que darrere tenien la documentació i els vídeos justificatius, deixant entreveure que la resta està sent investigada, encara que no se sap per qui.
No sembla seriós ni professional, a mitja investigació, defensar-se panxa enlaire com ha fet Laporta per calmar la fortíssima reacció interna que hi ha hagut entre les seves pròpies files i casernes, entre altres coses perquè no ha concretat si aquestes factures ja es giraven a nom de la societat del llavors membre del Comitè Tècnic d’Àrbitres, José Maríaa Enríquez Negreira, circumstància capital a l’hora de calibrar i determinar si els recels i les sospites detectats per la Fiscalia tenen alguna base d’indicis del delicte de presumpta corrupció entre particulars.
Per part seva, Enríquez Negreira ha aportat un certificat segons el qual pateix un principi d’Alzheimer que li permet acollir-se al dret a no declarar, mentre l’altre presumpte beneficiari en la intermediació d’aquests generosos pagaments, Josep Contreras, que facturava sent membre de la comissió esportiva del Barça Atlètic, mort fa dos mesos, tampoc no podrà oferir un testimoni dels fets.
El temps no juga a favor de Laporta en aquest assumpte espinós i complex de manejar mediàticament perquè, com sembla, el club no té el control de la informació en bona part perquè quan la Fiscalia va sol·licitar col·laboració del club a la investigació, en temps de la Comissió Gestora, la resposta va ser, per la seva banda, l’omissió d’aportar la documentació requerida i de no respondre les preguntes. Segons investigacions periodístiques, la postura del Barça va ser fer-se el sord i tancar en un calaix l’assumpte, tot esperant que la junta entrant es trobés amb l’escàndol.
Crida l’atenció que el mateix president d’aquesta comissió, Carles Tusquets, declarés públicament no haver tingut notícies d’aquesta diligència de la Fiscalia i també que no s’hagués traslladat ni informat a la nova directiva sobre aquesta carpeta oberta, almenys aquesta és la conjectura més possible en vista de com s’han desenvolupat els fets. Els mitjans porten la davantera mentre Laporta, desesperadament, intenta guanyar temps a força de moure les peces mestres del periodisme perquè procurin mantenir la distracció durant la tensa espera abans d’una compareixença oficial sobre el cas.
