Citizen Lab no explica com va detectar l’espionatge de la meitat de les suposades víctimes del seu ‘Catalangate’

El laboratori canadenc que ha servit d’instrument per la campanya preparada per l’independentisme durant un any i mig haurà de retre comptes davant els jutjats

Imatge que encapçala el web interactiu que una empresa catalana va fer per il·lustrar el 'CatalanGate' de 'Citizen Lab'

L’informe Catalangate que va fer públic el passat 18 d’abril el laboratori canadenc de tecnologia i drets humans Citizen Lab sobre espionatge a activistes i polítics independentistes catalans no explica com van ser atacats els mòbils i dispositius digitals de la meitat d’ells. Al CatalanGate de Citizen Lab s’hi inclouen 65 persones a les quals considera víctimes d’espionatge mitjança  nt els programaris maliciosos Pegasus i Candiru. Però només de 30 persones especifica que va constatar que havien estat espiades perquè havien rebut sms falsos que en activar-los permetien que el programa maliciós s’instal·lés als seus telèfons i dispositus. De les altres 35 persones no dona detalls de com ha descobert que han estat atacades o espiades amb aquests programes.

Les 30 persones que, segons Citizen Lab, van rebre sms falsos amb la intenció d’infiltrar-se als seus telèfons mòbils i dispositius digitals són: Albert Batet, una que no ha volgut que el seu nom es fes públic, Arià Bayé, Carles Riera, David Bonvehí, David Fernández, Elisenda Paluzie, Elsa Artadi, Ferran Bel, Gonzalo Boye, Joaquim Torra, Jordi Baylina, Jordi Sánchez, Jordi Solé, Josep Costa, Josep Lluís Alay, Josep Maria Ganyet, Josep Maria Jové, Laura Borràs, Marcel Mauri, Marcela Topor, Marta Pascal, Marta Rovira, Meritxell Budó, Oriol Sagrera, Pau Escrich, Pere Aragonès, Roger Torrent, Sergi Sabrià i Sònia Urpí.

De les altres 35, n’hi ha 4 que l’empresa Whatsapp va comunicar que formaven part dels 1.400 usuaris de telèfons mòbils d’arreu del món que havien estat presumiblement atacats el maig del 2019 a través d’una bretxa de seguretat per la qual els hauria infectat programari maliciós. Són Anna Gabriel, Ernest Maragall, Jordi Domingo i Sergi Miquel. El cinquè seria Roger Torrent que, segons Citizen Lab, també va rebre un sms maliciós, tot i que no n’ha sabut determinat la data.

Les persones que el laboratori que dirigeix Ronald Deibert considera víctimes d’espionatge en aquest cas però sense explicar com van ser infectades són: Alba Bosch, Albano-Dante Fachín, Albert Botran, Andreu Van den Eynde, tres que han volgut mantenir-se en l’anonimat, Antoni Comín, Arnaldo Otegi, Artur Mas, David Madí, Diana Riba, Dolors Mas, Elías Campo, Elena Jiménez, Elies Campo, Jaume Alonso Cuevillas, Joan Matamala, Joan Ramon Casals, Joaquim Jubert, Jon Iñarritu, Jordi Bosch, Josep Rius, Marc Solsona, María Cinta Cid, Meritxell Bonet, Meritxell Serret, Miriam Nogueras, Pol Cruz, Xavier Vendrell i Xavier Vives.

Citizen Lab s’ha negat a donar detalls de com ha arribat a la conclusió que 65 independentistes han estat espiats. S’ha negat també a que una comissió independent revisi el seu treball. La Universitat de Toronto de la qual depèn li ha fet costat en aquesta obstrucció a una anàlisi independent del seu Catalangate. La decisió de judicialitzar el cas, adoptada pels dirigents independentistes obligarà, però, el laboratori canadenc a entregar les proves de les inspeccions tècniques que ha realitzat. De moment, el titular del jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona que investiga la denúncia presentada per Òmnium Cultural en representació de Marcel Mauri, Meritxell Bonet i Elena Jiménez, els ha demanat els seus telèfons mòbils i que aportin les anàlisis tècniques dels dispositius que demostrin que van ser infectats. Citizen Lab diu, al seu informe, que els telèfons mòbils de Marcel Mauri i Meritxell Bonet van ser atacats amb sms falsos, però de l’atac al d’Elena Jiménez no en donen cap explicació.

Al jutge li hauran d’explicar ben explicat.

(Visited 183 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari