La marxa de Jordi Sànchez de la secretaria general de JxCat ha obert la veda de la pugna pel lideratge del partit. Els diferents sectors han començat a moure’s immediatament. Converses, fílies, fòbies, afinitats, enemistats, famílies polítiques i lleialtats de grup han aflorat en el dia a dia del partit.
Si tots aquests moviments interns –tan típics i habituals, d’altra banda, en qualsevol partit que es troba en un procés precongressual– arriben a sortir a la llum, la imatge de divisió interna estaria servida. I amb l’afició que tenen alguns dirigents de Junts de deixar-se arrossegar per Twitter, podrien desencadenar-se falsos debats a les xarxes. És per això que des de la cúpula s’ha imposat la llei del silenci a totes les cares visibles del partit, i se’ls ha prohibit a tots posicionar-se en públic en favor de cap possible candidat.
