La cimera sobre l’emergència climàtica, la COP 26, que se celebra aquests dies a la localitat escocesa de Glasgow, ha estat escenari de grans acords –i desacords– entre els governs i mandataris més importants del món. També ha estat una cita ineludible per a tots els que reivindiquen, des dels carrers o des de les institucions que representen, un compromís més gran i més mesures contra el canvi climàtic.
Aquestes dues circumstàncies han provocat que centenars de polítics de tots els nivells hagin desfilat per Glasgow durant els dies de la cimera. Però en el cas de Catalunya gairebé es va convertir en una competició per veure quin partit o institució hi podia portar més gent, encara que el motiu que ho justifiqués fos completament prescindible o d’una importància ínfima. Així, alguns partits i institucions van arribar-hi a enviar gent a darrera hora o a ampliar delegacions només per fer veure que ells en tenien més que els seus competidors –o socis, en algun cas– polítics. Finalment, el panorama va acabar amb un reguitzell de visites a Glasgow amb motius diluïts, i sovint es notava que només buscaven un escenari procliu als seus plantejaments per poder fer declaracions no gaire noves. Altres, en canvi, van aprofitar el viatge, i així ho reflectia la seva agenda política d’aquests dies.
