Aquest divendres, l’editor de Elllobregat, una publicació mixta digital i de paper que cobreix informativament la ciutat de L’Hospitalet i la comarca del Baix Llobregat, no ha publicat un reportatge sobre Toni Freixa, candidat a les eleccions del FC Barcelona, que havia estat un dels més vists en l’edició digital. No seria rellevant si no fos perquè en lloc de contenir la informació produïda pel propi mitjà l’edició inclou un anunci de la candidatura de Joan Laporta en la contraportada d’aquest numero. És a dir, un espai publicitari dels més cars.
Pot interpretar-se que el pagament d’un anunci com aquest ha deixat fora l’interès periodístic d’un reportatge de veritable afectació e incidència al públic al qual va dirigit, com si el pagament de l’anunci exclogués qualsevol informació d’un altre candidat, en aquest cas Toni Freixa, un dels seus rivals més directes perquè d’alguna manera representa l’antítesi de personatge Laporta per més que ara vulgui aparèixer com un barcelonista angelical i no com l’expresident desbocat i frustrat, ressentit, que ja va perdre les eleccions de 2015.
La publicació tenia previst recollir en la seva edició impresa un reportatge sobre el candidat Toni Freixa, l’únic amb seu social fora de Barcelona, concretament al barri de Collblanc, a 200 metres del Camp Nou.
Les Corts, Sants i L’Hospitalet, sobretot els barris de Collblanc i la Torrassa, posseeixen una densitat social barcelonista molt important.
Mogut per aquesta circumstància, haver instal·lat la seu en L’Hospitalet, Elllobregat va realitzar un reportatge en el qual a més oferia al seu ampli públic comarcal, on estan establertes un número molt important de Penyes del FC Barcelona, detalls de la campanya i una visió molt interessant sobre la territorialitat creixent del Barça a Sant Joan Despí, no sols perquè allí es va forjar en 2008 el millor equip de la història del futbol sinó perquè des de fa ja més d’un any el Barça B i el Femení s’han anat a viure per sempre al modern estadi Johan Cruyff. En l’entrevista, Toni Freixa, va subratllar a més l’interès en què tots dos equips arribin a una plena identificació amb el seu entorn del Baix Llobregat i també buscar una solució per als terrenys de Can Rigalt, amb massa càrregues pel club com per a treure-li un profit urbanístic en les actuals i futures circumstàncies del mercat immobiliari.
La llibertat d’informació ja va ser una assignatura pendent del Barça de Laporta entre 2003 i 2010, el mateix que la d’expressió, la participació social i la resta d’aquells drets fonamentals que durant el seu mandat van estar segrestats fins i tot entre els seus propis directius. Un estil de govern veneçolà, dictatorial que sembla tornar a tots els nivells. Quan la publicitat veta la informació significa que s’està manipulant perillosament la realitat.
