Gabriel Ferrater i Soler. Després de la gran repercussió que ha tingut el llibre El fill del xofer, l’historiador Jordi Amat s’està endinsant en la investigació de la vida del poeta reusenc. Si el protagonista d’El fill del xofer, Alfons Quintà, va viure entre 1943 i 2016, Gabriel Ferrater ho va fer entre 1922 i 1972. Si Quintà ha servit a Amat per fer un repàs dels anys de la transició i la consolidació de la democràcia després del franquisme, la investigació sobre la vida i trajectòria de Ferrater li permetrà apropar-se a la guerra civil espanyola i la llarga etapa de la dictadura.
Ferrater i Quintà tenen en comú poques coses. Una d’aquestes coincidències és que tots dos es van suïcidar. Quintà, després d’assassinar la seva dona; Ferrater, després d’ingerir una barreja de medicaments. Havia comentat a amics seus que es llevaria la vida quan complís 50 anys. Ho va fer tres setmanes abans de complir-los.
Va estudiar Matemàtiques a la Universitat de Barcelona però aviat es va decantar per l’escriptura i la poesia. Després de passar temporades treballant en editorials de Londres i Hamburg, va tornar a Catalunya on el 1963 va assumir la direcció literària de Seix i Barral. A Les dones i els dies va recollir gran part de la seva obra poètica. Va traduir El Procés, de Kafka. La seva poesia es caracteritza per les reflexions sobre l’amor i l’erotisme.
Tot un canvi de xip per Jordi Amat en relació al seu best seller d’aquesta tardor.
