Entre la DUI i la Covid

En l’últim Baròmetre d’Opinió Política, corresponent al mes de juliol de 2020, fet pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), depenent del Departament de Presidència de la Generalitat, hi ha algunes tendències significatives, si les comparem amb el mateix Baròmetre realitzat al 2018. Cal tenir en compte que els dos Baròmetres han estat influïts per dos fets molt importants: el de 2018 per la tensió independentista viscuda a Catalunya, que va tenir el seu clímax la tardor anterior i el de 2020 pel sotrac social que ha significat la pandèmia de covid-19 i el confinament de la població. Ambdós fets signifiquen forts contrastos en molts aspectes.

Sens dubte, l’independentisme va significar la mobilització d’una part important de la gent al carrer (deien que els carrers eren seus), la fidelització cap el grup independentista en una mobilització constant i participació en multitud d’actes públics i la desvinculació emocional amb la resta d’Espanya. L’any 2018, ja es podien començar a avaluar els estralls fets pel final del procés: judicis als líders, marxa d’empreses, divisió social, no assoliment dels objectius, etc. Però la ressaca a la població encara era forta. En canvi, la pandèmia ha significat tot el contrari. La població s’ha mantingut aïllada, inclús dels seus propis familiars, les preocupacions s’han desplaçat de la política a la sanitat i posteriorment a l’economia; els mitjans d’obtenció d’informació s’han desplaçat cap els mitjans digitals i hem vist a les diferents CCAA reunides per primera vegada, per fer front col·lectivament al problema comú de la pandèmia. En aquest cas, els carrers eren buits. Un contrast, que sens dubte ha enfocat les preocupacions globals cap a altres matèries i ens ha fet retrobar-nos amb la nostra pròpia individualitat. Hem passat de la preocupació de veure els dirigents independentistes a la presó a veure’ls amb un peu a dins i l’altre fora. Mentrestant, vivim l’espectacle de l’independentisme dividit per l’estratègia i l’afany de protagonisme.

En l’anàlisi del Baròmetre, ens ha cridat l’atenció el canvi que hi ha hagut respecte als mitjans on la gent s’informa de les notícies polítiques. Al Juliol de 2018, el 42,2% dels enquestats ho feia a traves d’internet i el 74,3% a través de la televisió. En canvi, al juliol de 2020 el percentatge d’enquestats que s’informen a través d’internet ha pujat al 53%, gairebé 11 punts de diferència. En aquest cas, les persones que continuen informant-se per televisió es semblant en els dos casos i al 2020 ha pujat dos dècimes i és del 74,5. Possiblement, el confinament degut a la pandèmia Covid-19 ha incrementat les fonts d’informació digitals. Pel que fa al canal de televisió preferit, el 2018 un 47,1% preferien TV3 i el 2020 el percentatge ha baixat al 43,6%. Això és important si pensem que TV3 es una font important d’ideologia nacionalista i independentista.

Pel que fa al model organitzatiu i la relació de Catalunya dins d’Espanya, hi ha també una variació important. Els percentatges varien entre els dos anys fent disminuir la polarització social, tant pel que fa a un retrocés cap a una Espanya regional, com pel que fa a la visió radical que significa trencar peres i separar-se de Espanya. En canvi, sembla augmentar la preferència per la consolidació del model autonòmic i per un estat de caire federal. En aquesta pregunta, a més, sembla que han augmentat lleugerament els dubtosos.

Complementària a la pregunta sobre el model territorial, el Baròmetre d’Opinió Política realitza la pregunta directa i polaritzant sense matisos sobre la preferència o no de que Catalunya sigui independent. En aquest cas, també veiem canvis importants: el percentatge de persones que es decanta pel si a la independència ha baixat un 4,7% i els que es decanten pel no a la independència han pujat un 5,6%. En aquesta pregunta, podem dir que han baixat els dubtosos i aquests s’han decantat, sobretot pel no.

S’aproxima un altre període complicat: una crisi econòmica molt forta; la pèrdua progressiva de credibilitat de Catalunya; la davallada com a motor econòmic d’Espanya i l’amenaça permanent d’un virus, encara difícil de gestionar. Les següents eleccions catalanes podrien augmentar la percepció de que seguim en un pou que no te sortida, si segueixen manant els mateixos de sempre, o podrien significar una injecció d’esperança cap a uns canvis més positius. En el marc de referència: un govern d’esquerres i una Unió Europea que sembla que s’ha posat les piles per seguir fent camí tots junts. Nosaltres, descontextualitzats del marc general: Ja veurem com ens arriba la tardor.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides