Ja som Europa, pero quina?

L’ascens de l’extrema dreta a les eleccions generals espanyoles situa Espanya en la línia de molts països europeus. Els darrers anys, els ultres xenòfobs, populistes i patriòtics han entrat amb força en nombrosos parlaments nacionals europeus. El percentatge obtingut a les urnes per Vox aquest diumenge és molt semblant al que van assolir formacions que comparteixen la seva filosofia a Alemanya, França, Països Baixos, Suècia, Finlàndia, Àustria o Itàlia.

Per tant, no ens hauria de sorprendre gaire el 15% de vots recollits pels de Santiago Abascal en aquests comicis. Preocupar, sí, clar. I preocupar, especialment, perquè a Europa hi ha dues maneres d’encaixar i respondre a l’auge de la ultradreta. La majoritària, fins ara, era aïllar-la. Així ho han fet a Alemanya, França, els Països Baixos o Suècia. En canvi, a Àustria, Finlàndia i Itàlia els han obert, fins i tot, les portes del govern.

A Espanya, el Partit Popular i Ciutadans no van voler escoltar les veus que els demanaven que es sumessin al cordó sanitari contra Vox a Andalusia. Van córrer a pactar amb aquest partit la presidència de la Junta i el mateix van fer per assolir l’alcaldia de Madrid i la presidència de la comunitat madrilenya. Ciutadans n’ha pagat les conseqüències. Si volgués refer-se de la trompada hauria de deixar caure tots aquests governs i permetre que passessin a mans de l’esquerra. No ho faran. Perquè els que van finançar la creació del partit no ho volen i perquè, contràriament al que han dit sempre els d’Albert Rivera, els atreuen molt els càrrecs, les poltrones, que han assumit a les administracions on governen gràcies al trifachito.

Si aquí apliquéssim aquest cordó sanitari, llegiríem els resultats d’una altra manera. Ni tant sols ens preocuparia gaire que la CUP i VOX hagin empatat pràcticament a vots a Catalunya. No ens imaginem als simpatitzants de Vox fent escratxes a la porta de la casa dels directors de TV3 o Catalunya Ràdio tot i que Abascal no s’ha cansat de demanat que tanquessin TV3 i que s’apliqui l’article 155 a Catalunya un altre cop.

L’ascens de Vox és una mala notícia. Res que no coneguin ja a d’altres països europeus, la qual cosa, clar, no és res que ens pugui consolar. Sobretot als que vole, un panorama polític més favorable al diàleg i el consens per trobar una sortida al conflicte que patim els catalans.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides