Com a líder indiscutible de Junts per Catalunya (JxCat), Carles Puigdemont ha hagut de beure l’amarg calze de recolzar la investidura de l’alcaldessa socialista de l’Hospitalet, Núria Marín, com a nova presidenta de la Diputació de Barcelona. Una decisió que amplis sectors de l’independentisme –començant per ERC- consideren incomprensible i com una “gravíssima traïció” a la causa.
L’aurèola de referent incorruptible de l’1-O i de la vindicació independentista que Carles Puigdemont ha intentat conrear des de fa gairebé dos anys se n’ha anat en orris aquest fatídic 11 de juliol. El seu sepulcral silenci sobre els fets de la Diputació de Barcelona a Twitter, xarxa social que l’expresident de la Generalitat utilitza intensament, ha estat interpretat com una aquiescència amb la polèmica decisió adoptada per JxCat.
I és que Carles Puigdemont té una dificilíssima posició en relació amb la Diputació de Barcelona. Com ja ha publicat EL TRIANGLE, la seva dona, Marcela Topor, manté un contracte amb la Xarxa Audiovisual Local (XAL) –organisme depenent de la corporació provincial- per la realització d’una tertúlia setmanal en llengua anglesa que li aporta uns ingressos mensuals de 6.000 euros.
Aquests 6.000 euros són de vital importància per la manutenció de la seva família, i més des que l’expresident de la Generalitat no ha pogut recollir la seva acta com a eurodiputat, condició que li hauria garantit uns ingressos suficients per poder menar tots plegats una vida digna (el salari d’un eurodiputat supera els 105.000 euros anuals).
Les finances de la família Puigdemont no són per tirar coets. A finals del 2017, quan va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya, declarava tenir en els comptes corrents 10.885 euros. A més, havia de fer front a una hipoteca per la compra del xalet del golf de Sant Julià de Ramis, de la qual encara quedaven pendents d’amortitzar més de 100.000 euros, i al retorn d’un préstec personal de 14.253 euros.
Aquests deutes els ha d’assumir la seva dona, Marcela Topor, que també té a càrrec seu les dues filles menors d’edat que té la parella. Oficialment, Carles Puigdemont no té ofici ni benefici i, actualment, no cobra cap salari. La seva estada a Waterloo la cobreixen els donatius que recapta, via Internet, el Consell per la República i que, en qualsevol moment, poden generar una severa actuació fiscal per part de les autoritats belgues.
En aquest context, el contracte de Marcela Topor amb la XAL és l’única via regular d’ingressos que té la família de l’expresident de la Generalitat per sobreviure. Amb les coses de menjar no s’hi juga i Carles Puigdemont ha beneït implícitament el suport de JxCat a l’elecció de la socialista Núria Marín com a presidenta de la Diputació de Barcelona, amb l’esperança que la seva dona continuarà gaudint de la “pagueta” dels 6.000 euros mensuals de la XAL. Veurem.
En tot cas, Carles Puigdemont queda en una posició incomodíssima davant la legió d’independentistes que, fins ara, li feien una confiança cega i que ara es consideren traïts i decebuts. La Diputació de Barcelona haurà de nomenar un nou responsable de la XAL –l’anterior, Francesc Pena, ha exhaurit el seu mandat de vuit anys- i aquest haurà de decidir si renova o no el contracte de Marcela Topor. Prengui la decisió que prengui, serà polèmica i posarà encara més de manifest els interessos espuris de Carles Puigdemont en aquest pacte de JxCat amb el PSC que ha facilitat l’elecció de Núria Marín com a flamant presidenta de la institució de la rambla de Catalunya.
