Amb qui pactar?

El nostre sistema democràtic accepta qualsevol idea, sempre que aquesta es defensi mitjançant els mecanismes que tenim per fer-ho. Com a exemples tenim: idees republicanes en una monarquia parlamentària; idees centralistes  en un estat de les autonomies; grups anti-capitalistes en una societat que basa el seu progrés en el desenvolupament capitalista; idees religioses en un estat laic; divisió de tasques dins les famílies, basades en una condició de naixement com és el gènere; idees independentistes en un país on la sobirania és de tots els espanyols… Arribant al límit, poden haver-hi partits que propugnin alimentacions que van contra el nostre ser biològic com a omnívors. Una de les grandeses del nostre sistema democràtic és que totes les idees hi caben, sempre i quan siguin defensades des de la lògica democràtica, seguint les regles del joc de les quals ens hem dotat.

En un estat democràtic, les lleis són les regles del joc aconseguides mitjançant un pacte entre diferents. En el nostre cas, la Constitució del 78 i totes les regles que se’n deriven, inclosos els Estatuts d’Autonomia. En la seva elaboració hi havia persones de diferents sensibilitats polítiques, es va discutir i aprovar a les Corts i va ser referendada per tots els espanyols. Aquest pacte és flexible i es pot canviar sempre i quan es segueixin les regles del joc per a fer-ho.

Què passa quan un grup de persones organitzades decideix apropiar-se de les institucions o utilitza mitjans situats fora de les regles del joc per aconseguir que la societat sigui com elles volen? Llavors es diu que aquestes persones tenen comportaments antidemocràtics. Son exemples de comportament antidemocràtic la utilització de la violència o la unilateralitat, l’ús de les institucions amb fins personals (lucre) o partidistes o per a fins per als quals no han estat creades (aconseguir la independència utilitzant municipis o autonomies), modificar les regles unilateralment, apropiar-se dels recursos públics o utilitzar l’engany i la amenaça per aconseguir-ho.

La nostra democràcia (es considera avançada) té mecanismes que protegeixen les minories, atorgant més representació a zones menys poblades i possibilita l’agrupació de partits petits per aconseguir el govern. En parlaments o consistoris molt dividits, on diversos grups han obtingut representació i la llista més votada no obté la majoria necessària per governar, la lògica del pacte és la que possibilita la formació de les majories suficients. Per pactar és imprescindible fer ús d’un dels principis democràtics més importants: el reconeixement de l’adversari, de la seva pròpia existència i del gaudí dels drets que les nostres regles li atorguen. L’altre principi democràtic important és, sens dubte, la lleialtat. Un principi irrenunciable, al qual se sotmeten les parts després d’haver arribat a un acord, on tots hi guanyen o renuncien a algunes coses.

A Espanya, potser a causa de la nostra història recent, ens costa desfer els dos blocs tradicionals: dreta-esquerra. Quan no s’obtenen majories suficients això obliga a pactar amb els extrems del mateix bàndol  i limita la capacitat d’establir pactes amb els moderats de l’altre. Aquest fet té conseqüències greus: el reconeixement tan sols dels meus augmenta la radicalització política i la introducció de mecanismes que podrien denominar-se poc ètics per aconseguir el poder, com la mentida i l’insult. També resulta greu i perillós per a la nostra societat el fet que aquesta manera de fer atorga més visibilitat i capacitat per situar-se a les institucions als grups més radicals, temptats d’utilitzar poc democràticament les institucions i deformant la veritable representació de la composició social, a més de propiciar la desafecció dels ciutadans més moderats.

Aquesta radicalització política pot acabar produint efectes socials imitatius que afectin la convivència. També produeix un efecte no menys nociu, com és la impossibilitat d’arribar a acords generals de gran calat que permetin millorar el sistema del qual ens hem dotat, com són la realització de canvis constitucionals importants. Valguin aquestes idees per establir pactes de governabilitat entre les forces polítiques sorgides en les últimes eleccions, a les institucions municipals, autonòmiques i de l’Estat.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides