Llagostes

Deia la regidora de Ciutat Vella que els turistes de creuers són com una plaga de llagostes perquè deixen un rastre de destrucció al seu pas. Les seves declaracions, fetes a nivell personal en una entrevista amb rerefons electoral, han estat molt criticades perquè cada vegada que la controvertida Gala Pin obre la boca li plouen garrotades. Tanmateix, és un fet que tret del desert més ressec, on els núvols de llagostes són una benedicció del cel pels nutrients que aporten a l’escassa dieta humana, aquests insectes no són benvinguts enlloc. En el cas de Barcelona és fàcil identificar-les encara que amaguin les antenes perquè van amb calça curta i xancletes, caminen en ramats catatònics i parlen llengües inintel·ligibles.

Com passa amb els acrídids típics, els que no es disfressen d’humà, també en aquest cas hi ha subespècies. Estan les llagostes que arriben en els creuers –vermelles com els crustacis amb qui comparteixen nom per la influència marina- i també estan les llagostes que arriben en avió, més pàl·lides. Aquestes últimes fa dies que es passegen pel centre de la ciutat camuflades sota l’aspecte d’estudiants de viatge de final de curs esverats per les hormones i els destil·lats barats. Criden, s’aturen a qualsevol lloc a fer-se un selfie, col·lapsen els accessos al metro i inunden els vagons amb uns efluvis a aixella suada i peus que tallen la respiració.

Posar a parir la regidora Pin s’ha convertit en una tradició i tothom hi participa amb alegria en l’aquelarre. L’oposició ha lamentat la comparació dels creuristes amb les llagostes, però poc ha censurat els veïns trastocats que li regalen pots plens de paneroles vives com si ella fos la culpable que el subsòl de Barcelona estigui ple de rates i altres criatures alienígenes. Per desautoritzar-la ens diuen que les llagostes que fan turisme no es toquen perquè darrere del seu rastre destructiu d’expulsió del veïnat, petit comerç arruïnat i preus delirants dels habitatges deixen una pluja de cagarades i diners. Jo dic que demà m’afaitareu.

Reprodueixo les afirmacions de Miquel Puig, una persona de solvència contrastada, respecte als suposats beneficis de les llagostes viatgeres. L’economista convergent fitxat com a independent per ERCnest Maragall diu que el turisme de creuers no deixa tants diners com ens volen fer creure i que és una activitat econòmica poc sostenible. El polèmic exdirector general de l’antiga CCRTV -que un dia de desembre del 2001 va dir que Catalunya no necessitava més autogovern provocant les ires del rei Artur- explicava en un article d’opinió que “el turisme de creuers pot i ha de ser gestionat de manera que els seus beneficis superin els seus costos socials, cosa que, avui, no està gens clar que passi”.

I mentre seguim discutint si els barcelonins volem ser devorats per una plaga de llagostes en forma de crustaci o en forma d’insecte, Enric Cañas, el conseller delegat de TMB que confon la inflamació de la pleura que provoca la inhalació d’amiant amb un simple refredat, ha decidit posar uns vistosos plafons a les estacions del metro per informar els patidors usuaris dels vagons on refugiar-se en cas d’atac llagostiner massiu. La prova pilot es posarà en marxa a principis de l’any que ve en tres estacions de la L5 i té un pressupost d’uns 60.000 euros.

És una llàstima que ens haguem d’esperar encara un any perquè aquest sistema, que inclou informació sobre la temperatura dels vagons i et suggereix on col·locar-te a l’andana perquè els pels de l’aixella de la llagosta no et quedin a l’alçada del nas, es comenci a implantar al metro de Barcelona. Com a usuària de la L4 que suporta amb una ràbia cada vegada menys continguda viatjar entaforada entre tanta llagosta empastifada de crema solar des de l’abril fins el setembre, també reclamo ambientadors als vagons i dutxes a les andanes. Les sardines al natural i en escabetx ho agrairem.

(Visited 95 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari