Els moviments preelectorals al voltant del FC Barcelona se segueixen produint perquè, entre altres factors, la recent presentació del candidat de l'oposició, Víctor Font, pot considerar-se com el tret de sortida d'una cursa probablement massa llarga.
Aquesta mateixa setmana, l'entorn de Juan Rosell, l'expresident de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE), no ha negat la seva intenció de promoure una candidatura ara que, als seus 62 anys, disposa de temps i capacitat per aquest projecte.
Tot i que Rosell havia volgut participar en altres aventures electorals temps enrere, el pes del seu càrrec al capdavant de la principal patronal espanyola li havia impedit finalment fer el pas. El seu grup, lògicament, representaria al sector més potent de l'empresariat català i l'opció més sòlida des del punt de vista econòmic i financer davant l'exigència d'avalar gairebé 150 milions d'euros.
Els que també busquen un candidat per presentar batalla és un col·lectiu nuñista amb la intenció de projectar l'ideari i l'estil de gestió que tan revolucionari va ser en el seu moment des que, fa poc més de quaranta anys, Josep Lluís Núñez va escombrar de la llotja del Camp Nou aquella elit de la societat civil catalana hereva de la indústria del tèxtil i propietària de l'entorn del club des de la dècada dels anys cinquanta.
L'expresident Enric Reyna està capitanejant un sondeig amb la idea de recuperar actius del passat amb predisposició, imatge i reserves patrimonials prou potents per reviure la bona imatge del nuñisme poc després de la mort de Núñez, també com a reconeixement i homenatge a qui presidir el FC Barcelona del 1978 al 2000.
Reyna, que no vol ser el candidat d'aquesta iniciativa, va assumir la presidència del club en un moment molt delicat de la història blaugrana, com a solució d'emergència a la dimissió de Joan Gaspart (2003) després d'un breu, ruïnós i agitat mini-mandat de tot just tres anys i unes pèrdues de 100 milions d'euros. En cap cas Gaspart seria admès en aquest neonuñisme que es mou per presentar un vell ideari del barcelonisme que, tot i això, ha seguit bategant en candidats com Sandro Rosell o Josep Maria Bartomeu, els dos darrers presidents, que van proclamar sempre i obertament el seu respecte, admiració i agraïment a la figura de Núñez i el seu potent llegat.
