Construir esperança

El futur pinta preocupant. A tots els nivells i a tot arreu. A Catalunya tenim mig país enrabiat perquè hi ha dirigents polítics i activistes per la independència empresonats o residint forçosament a l’estranger. L’altre mig país està fart que se l’ignori i d’aguantar el monopoli informatiu sectari de la televisió pública catalana. Espanya té un govern socialista que s’aguanta amb pinces amb una oposició ferotge que li exigeix més mà dura amb el govern català i a les portes d’uns judicis que ens tenen a tots amb l’ai al cor.

Andalusia acaba de posar al descobert, amb les seves eleccions autonòmiques, que Espanya no és immune al populisme ultradretà que fa anys que recorre Europa. Quasi 400,000 persones han votat en aquests comicis un partit que vol suprimir les autonomies i retirar drets a dones i homosexuals, entre moltes d’altres bestieses. L'italià Matteo Salvini continua pujant en intenció de vot com més dur es mostra amb les persones que volen migrar al seu país. A punt de tancar l’any el nombre de les que s’han ofegat a la Mediterrània aquest 2018 supera les 2.100. Vistos els entrebancs que posen a les seves tasques de rescat, Metges sense Fronteres ha renunciat a que el seu vaixell ‘Aquarius’ continuï salvant vides al nostre mar. Els guardacostes libis hi han interceptat uns 14.000 migrants de camí cap a Itàlia i els han tornat a uns centres de detenció en condicions lamentables. Hongria i Polònia lideren els països que es neguen a signar els acords sobre immigració –que tampoc no són cap porta oberta de bat a bat als migrants- que impulsa la Unió Europea.

Els armilles grogues posen el president francès Emmanuel Macron contra les cordes i tothom es pregunta d’on ha sortit aquest enuig social en un dels països que semblava que havia sabut fer front millor a les mesures d’austeritat que imposa la Unió. Mig Regne Unit se’n vol anar d’aquesta Unió i l’altra meitat s’hi vol quedar. Donald Trump continua fent de les seves i negant que el canvi climàtic existeix, tot i les catàstrofes naturals que pateix el seu país, incendis devastadors inclosos. Un defensor de la dictadura brasilera ha arribat a la presidència del país.

Tothom està empipat i preocupat pel futur.

I l’esquerra? Els anglesos ‘progres’ confien en Jeremy Corbyn, Portugal conserva un govern d’esquerres, els ‘demòcrates’ han recuperat als Estats Units el control del Congré, on hi han entrat representants indígenes i de perfil esquerranós. Bernie Sanders, Yanis Varoufakis i Ada Colau es van trobar a Vermont l’1 de desembre i van cridar a “construir esperança”.

Doncs, mira!, no ens vindria gens malament!

(Visited 37 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari