Els presidents de l’ANC, Jordi Sánchez, i Òmnium, Jordi Cuixart, van tornar a fer el ridícul el passat dia 10 d’octubre, quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fer un intent dissimulat de declarar la independència amb suspensió immediata de regal. Tots dos formen part habitualment de l’estratègia del Govern independentista per tirar endavant totes les iniciatives, per mobilitzar la massa sobiranista quan el president necessita una empenta pública, i de fer discurs popular en favor del procés. Tot, a canvi de la independència.
Però just el dia que les entitats havien convocat la gent al passeig Lluís Companys de Barcelona per seguir el ple on Puigdemont declararia la independència i celebrar-ho, va el president i els deixa sense independència i amb una suspensió de la seva esperada celebració. Les cares de decepció dels assistents a la convocatòria eren èpiques. No entenien res. I, segons sembla, Cuixart i Sánchez ben bé tampoc. Però tots dos van empassar-se el que realment pensaven del que havia fet el Govern i, per no deixar amb el cul a l’aire al president, van tornar a fer de minyones del Consell Executiu. Van blanquejar i justificar el que havia fet, van fer-los la feina bruta netejant la seva imatge davant la massa independentista, i van riure les gràcies dels nens perquè no sembli que el que han fet no és el que s’esperava d’ells.
