La Setmana Santa del 2015 i els dies que l’han precedit passaran a la història de la Sanitat pública catalana com el període d’impuls definitiu de tres mesures controvertides per part del Govern de la Generalitat, amb Boi Ruiz al capdavant del Departament de Salut.
Projecte Visc
Segons el relat oficial, Visc es fonamenta en la convocatòria d’un concurs mitjançant el qual una empresa privada adquireix informació anònima i segura del sistema sanitari que s’emprarà, suposadament, en la recerca i la innovació del sector. Els detractors d’aquesta iniciativa indiquen que obre la porta a l’explotació comercial privada de dades sanitàries dels catalans, que s’ha desenvolupat de manera opaca i que genera un escenari d’inseguretat pel que fa a la protecció de les dades.
La Conselleria de Salut, però, ha acabat aprovant-lo (després d’haver-lo aturat el gener), tot assegurant que “facilitarà les grans quantitats de dades que es generen contínuament en el sistema de salut de Catalunya a tots els agents que hi intervenen o tenen capacitat per millorar la salut de la població”. El projecte Visc , engegat mitjançant la publicació al DOGC el passat dimecres, faculta els centres de recerca que reben dades de pacients a subcontractar empreses i entitats que gestionin aquestes dades, i preveu que sigui anònima “tota la informació inclosa en els fitxers que contenen dades personals de la Conselleria, del CatSalut y del ICS”.
Francesc Duch, secretari general del Sindicat de Metges de Catalunya, ha retret el Govern la manca de debat: “Jo penso que la Generalitat s’equivoca en voler tirar-ho endavant sense haver fet aquest debat que, d’alguna manera, el Parlament ho exigia. És un debat social i tècnic per evitar que hi hagi suspicàcies”. En declaracions a Catalunya Ràdio ha exposat una altra objecció: “què passa si, tal com està legislat, el malalt fa servir el dret que no es faci res amb les seves dades. No queda gaire clar, això”.
El Consorci Sanitari de Lleida
Un altre moviment recent significatiu ha estat la publicació al DOGC, aquest dimarts, del projecte de “dissolució de Gestió de Serveis Sanitaris i la constitució del Consorci Sistema Integral de Salut Lleida (SIS Lleida)”. Salut està ultimant, així, l’aprovació d’un consorci públic que unificarà en un sol ens la gestió de la sanitat a Lleida, malgrat que el Parlament ha aprovat una mocióper paralitzar aquesta controvertida iniciativa. Els detractors de la mesura alerten d’una privatització encoberta, de la implantació d’un model de gestió opac i de l’increment de càrrecs directius, entre altres punts foscos.
Vedat obert a l’activitat privada
A més, la instrucció 05/2015 de 26 de març de 2015 comporta l’autorització del CatSalut als centres de la xarxa sanitària pública per poder acollir sanitat privada en les seves instal·lacions. Per bé que expressa la necessitat de separar la cobertura pública dels centres privats per evitar “derivacions no legítimes” i “competència deslleial”, no s’especifica com s’exercirà aquest control. Una experiència com la inserció de la privada Barnaclínic en les instal·lacions de l’Hospital Clínic de Barcelona ha generat dobles llistes d’espera, entre altres efectes negatius, però ara es veurà reforçada.
Declivi del servei i silenci mediàtic
La premsa catalana no s’ha fet ressò en les seves portades d’aquests fets, com recorda Mèdia.cat, ni ofereix, en general, una lectura global, profunda i crítica de moviments com aquests de Boi Ruiz al capdavant de Salut. El darrer baròmetre sanitari d’aquest departament, per cert, il·lustra la percepció del declivi sanitari català: segons publica Vozpópuli, un 80% dels pacients enquestats encara aprova la sanitat pública catalana, però un 42% percep un empitjorament en la qualitat dels serveis, afectats per anys de retallades.
