Més enllà de declaracions i anuncis de mesures per part del Govern de Mariano Rajoy, la lluita contra la corrupció a Espanya fa figa en el dia a dia per manca d’efectius i de mitjans, que els poders de l’Estat haurien de facilitar. Ho han denunciat des de la Guàrdia Civil i des d’instàncies judicials.
La Guàrdia Civil
Associacions de la Guàrdia Civil assenyalen les pèssimes condicions en què treballen els agents de la Unitat Central Operativa (UCO), encarregats de les investigacions anticorrupció. La manca d’efectius en plantilla i de recursos, segons l’Asociación Unificada de Guardias Civiles (AUGC) i la Asociación Pro Guardia Civil (APROGC), aboca de vegades aquests investigadors a abandonar línies d’investigació noves.
Segons aquestes associacions el Govern de Mariano Rajoy provoca deliberadament aquesta debilitat en la lluita per la corrupció.
Els jutges
Associacions de jutges, com Jueces para la Democracia, han alertat el Ministeri de Justícia de la sobrecàrrega de treball resultant de l’increment de denúncies de corrupció. Demanen al Ministeri i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que facilitin més mitjans per combatre aquesta xacra, que és present, segons el mateix CGPJ, amb una mitjana de 2,1 casos per tribunal.
Les complexes macrocauses, com les dels Pujol, la trama Gürtel i la dels papers de Luis Bárcenas, són ja disset a l’Audiència Nacional, mentre l’estimació de sobrecàrrega de feina a tots tribunals és del 150%.
Els jutges acusen el Govern de no actuar contra una dinàmica que, a més de generar impunitat, els exposa a riscos laborals i per a la seva salut. De fet, la comissió de seguiment creada amb aquest objectiu no s’ha arribat a reunir i els compromisos per reforçar les plantilles no han portat cap solució.
Espanya és un dels estats d’Europa que menys s’esforça a dotar de mitjans la Justícia. Segons dades del Consell d’Europa corresponents al 2012, les darreres en aquesta matèria, Espanya té 11,2 jutges per cada 100.000 habitants, molt per sota de la mitjana europea de 21, ben a prop dels baixos nivells de Noruega (11), França (10,7) i Itàlia (10,6) i lluny, això sí, de les xifres dels països de l’est.
