En el sacrosant nom del “procés de transició nacional”, Catalunya està perdent oxigen i ofegant-se. Diuen que la somiada independència ens portarà més llibertat –LA LLIBERTAT-, però, en el dia a dia, els independentistes demostren ser uns enemics de la llibertat. O, com a mínim, de la llibertat d’expressió, mare de totes les llibertats.
A Catalunya passen coses, algunes d’elles molt grosses. Però els periodistes i els mitjans de comunicació adscrits a la causa sobiranista les minimitzen o, directament, les silencien amb l’excusa que “perjudiquen el procés”. Aquesta actitud no solament no és honesta, és intrínsicament perversa i tenyeix d’una gran inquietud l’horitzó d’una futura Catalunya independent, on la llibertat d’expressió seria directament proscrita.
Si fem un cop d’ull a les notícies dels últims dies, ens trobem amb que algunes d’elles –de gran rellevància estratègica- són “no notícies” per TV3 i els mitjans de comunicació del “Sometent mediàtic” català. Per exemple:
· Els comptes, revelats pel diari El Mundo, de Marta Ferrusola i diversos germans de la família Pujol a la Banca Privada d’Andorra (BPA), en els quals van efectuar diversos ingressos per 3,5 milions d’euros a la fi de 2010
· Les ampliacions de capital per 15 milions d’euros, d’origen incert, efectuades en sengles societats instrumentals de Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona oficial, Marta Gironès, ja explicades per EL TRIANGLE i publicades diumenge passat per El País
· Les sentències judicials adverses i expedients sancionadors de Brussel·les que acumula l’empresa de capital israelià Iberpotash, que explota les mines de potassa del Bages i que ha provocat un gravíssim cas de contaminació del subsòl i del proveïment d’aigua a Barcelona. Iberpotash, pel fet de ser jueva, compta amb una descarada protecció de l’actual govern prosionista de la Generalitat i desobeeix tots els requeriments que se li fan.
· La votació al Parlament de Catalunya en què CiU i PP van rebutjar la petició del dret d’autodeterminació pel Sàhara, Palestina i el Kurdistan.
· El cas de corrupció destapat per la Guàrdia Civil a Torredembarra, que, a través de la consultora Efial, té ramificacions en una trentena d’ajuntaments governats per CiU. El “Sometent mediàtic” silencia la xarxa de complicitats i assumeix, sense cap crítica, que un regidor imputat sigui nomenat alcalde.
· En relació amb el cas anterior, les implicacions de la família Sumarroca, a través de la constructora Teyco, en l’adjudicació de concursos trucats.
· Les mentides de l’eurodiputat Ramon Tremosa, que va jurar i perjurar que UPyD i Ciutadans mai s’integrarien en el grup liberal (ALDE)
· Les paraules del nou president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, desautoritzant i descartant la hipotètica independència de Catalunya
· El comunicat d’Amnistia Internacional on declina intervenir en el contenciós català per considerar que no constitueix un atemptat als drets humans
Tots aquests temes, de palpitant actualitat i de gran transcendència política, són sistemàticament silenciats, reduïts a la mínima expressió o distorsionats per part de la bateria de mitjans de comunicació subvencionats des de Presidència de la Generalitat (pràcticament tots).
A mi no m’espanta ni em preocupa la independència de Catalunya. A mi m’espanta i em preocupa la pulsió liberticida que nia en l’univers independentista. L’ou de la serp.
