“Cada assassinat per part terrorista tindrà la resposta necessària i ni una sola víctima quedarà sense resposta (…) Tindran més notícies dels GAL”. Aquest missatge estava escrit a la nota que Segundo Marey duia a la butxaca quan va aparèixer l’any 83 lligat a un arbre a la frontera entre Espanya i França. Era la presentació dels Grups Antiterroristes d’Alliberament, que van començar amb la mort dels etarres Lasa i Zabala, i a les quals van seguir 26 assassinats més.
L’exsubcomissari José Amedo, relata, en una entrevista concedida a ‘Vanityfair‘, els anys de guerra bruta entre el terrorisme d’ETA i el terrorisme d’Estat. Ell i el seu segon, l’inspector Michel Domínguez, van ser condemnats l’any 91 a 108 anys de presó per sis delictes d’assassinat frustrat, lesions, associació il·lícita i falsificació de documents. Amedo, que va sortir en llibertat condicional l’any 2000 després de guardar silenci en espera d’un indult que mai va arribar, implica ara, en el llibre ‘Cal viva’ (La Esfera de los Libros) tota la cúpula d’Interior.
“Amb el primer mort t’ascendeixo a comissari i et dono la Creu Roja”, afirma que li va dir Julián Sancristóbal, governador civil de Biscaia, primer, i secretari d’Estat de Seguretat, després.
L’exsubcomissari, com ja va fer a l’Audiència, ratifica que Felipe González ja va arribar al Govern amb la decisió de crear els GAL presa. Però segons el seu relat, el president del Govern mai va ser jutjat “perquè les altes instàncies judicials són nombrades pels polítics”.
Amedo explica que si en un atemptat dels GAL morien familiars de membres de la banda terrorista se’ls considerava “danys colaterals” que servien per “atreure l’atenció del Govern francès”. I reconeix que no guarda “rancor” ni a ETA ni als polítics, tot i que a aquests darrers els posa nom: Felipe, Barrionuevo, Vera i Sancristóbal, per anomenar-los “canalles, tramposos i covards”.
