Amb tanta conya de la Candidatura Olímpica madrilenya, que quan es refredi, ja parlarem d’ella, he estat endarrerint aquesta, la meva primera col·laboració amb EL TRIANGLE, que em demanen que sigui regular i periòdica. La voluntat d’aquesta columna és simple. Parlar, però deixant sempre un temps per mig. Esperar al fet que les notícies hagin agafat ‘Bouquet de Cava’. Així, no faig competència als periodistes de debò que estan en aquest mitjà, i amb els quals, qualsevol comparació, seria nefasta per a mi.
Comencem:
Una de les característiques del centralisme mesetari és la de la posi i figura del xulo. El seu quintaessència, el de la ‘Villa y Corte’. El xulo madrileny ha acabat sent el protagonista de novel·les, sarsueles i obres de teatre, que no han vingut a fer una altra cosa que “beneir” i donar per bo i a imitar alguna cosa que a qualsevol altre país seria reprovat socialment.
El xulo es treu la minga i regalima qui està prop d’ell per acreditar que ell és qui mana i disposa. I una vegada acabat, a més, crida ximples als mullats.
El xulo, a la qual pugues, fa propi el que és de tots, ja que està en connivència amb altres granujas, que són els seus clons, i això és el que de debò li importa. Pertànyer a la casta dels que manen, encara que sigui com a sangonera.
Aquesta primera col·laboració, ve a l’una d’un senyor, que és el President del nostre Tribunal Constitucional, i que en aquests dies de revolada olímpica, es la va treure i va dir als periodistes que l’envoltaven: “No tinguin dubte que vaig a seguir en el meu lloc”… I mecànicament, va acaronar el carnet del Partit.
Aquest Senyor, i si és correcta la informació publicada en el Web ucm.es que diu textualment que: “es va produir el “Cessament de D. Francisco de Asís Pérez de los Cobos Orihuel com a director del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social (145), amb seu a la Facultat de Dret i amb efectes de 9 de gener de 2011″. És a dir, el nostre President del Tribunal Constitucional, era, prèviament, un funcionari públic amb dedicació exclusiva.
Des del 09/04/2003 (9 anys) Francisco de Asís Pérez de los Cobos Orihuel apareix en el Registre Mercantil com a Administrador Únic de l’empresa LABOUR PROSPECTIVES SL ? (Nº Acte: 000147420), dedicada a “L’ELABORACIÓ D’ESTUDIS EN L’ÀMBIT DE LES RELACIONS LABORALS, ANALISIS DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA I ASSESSORAMENT GENERAL EN L’ÀMBIT SOCIAL” amb el CIF B63095962.
Per cert, el BOE de 18/05/2010 publica una RECAPTACIÓ. LIQ. EN EXECUTIVA A0861010126002103. Expedient 1099055729695 de l’AEAT sobre aquesta empresa l’administració de la qual era de la seva responsabilitat. A més morós, si més no.
Per tant, l’actual president del Tribunal Constitucional va simultanejar un càrrec DE DIRECCIÓ en la seva funció pública que comporta dedicació completa o exclusiva, amb un altre mercantil que resulta clarament incompatible, durant, almenys 9 anys. Activitats prohibides en l’article 95 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Entre les activitats de la Mercantil, estaria l’assessoria al PP en la reforma laboral.
El fet que l’actual president del Tribunal Constitucional, i a més, també com a director del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social (145) ignori o violi l’esperit i la lletra de l’article 95 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, a més dels presumptes delictes i incompatibilitats manifestes que pogués haver comès alternant el càrrec d’administrador i al mateix temps funcionari públic, és d’enorme gravetat.
Però ara, manen els “xulos”. El president del TC, es l’ha tret… i ens ha ruixat a tots. Però el mullada, lamentablement, és especialment intensa sobre aquests funcionaris que no arriben a mileuristes i als quals, a més, se’ls han tret pagues i incentius.
I més enllà de les dades específiques del senyor en qüestió, un es pregunta:
Quants jutges estan treballant amb el carnet del partit en la butxaca? quants fiscals? Els fiscals que s’han querellat contra el jutge Epidio (Bankia), ho han fet perquè ha comès un delicte… o perquè l’hi ha indicat l'”amo” del seu carnet polític?… Si veiem les diverses resolucions que ha anat recollint el #15M, moltes de les quals han estat publicades per @legalsol i per les jurídiques de les diverses poblacions, es nota, moltes vegades, un especial acarnissament. Per què?…
I ara sorgeix el dubte; i el dubte és sobre el més sagrat de la convivència al nostre país. Els ha vençut la política “raó d’estat” “dels quals manen”, que tot ho justifica? Si és així, per a aquest viatge no calien aquestes alforges… no ens diferenciarem en gens de l’Alemanya nazi, de l’Espanya franquista, ni de la Rússia comunista.
Sóc dels que crec que hem de tenir jutges i fiscals independents (de tot i de tots), professionals, formats i eficaços… als quals tots hem de respectar i protegir; però això, l’hi han de guanyar ells, els jutges i fiscals.
El respecte el guanyaran si són capaços d’acabar ells mateixos amb les pressions i intromissions polítiques i d’aquests VIP, que han pensat que Espanya o Catalunya (Alicia S. Camacho en la conversa de la Camarga) eren el seu mas.
Ells són els que han de demostrar-nos, i cada dia, que tots som iguals davant la llei. Si no és així… que no esperin que els ciutadans obeïm les seves sentències, que fem cas dels seus escrits o que no considerem que l’actuació d’un fiscal o un Jutge no és més que una forma d’abús d’autoritat.
Això sí: només recordar-li al President del TC, que el President del Suprem, la tercera persona en la jerarquia de l’Estat Espanyol, va haver de dimitir i anar-se a casa per xoriço. D’això no fa ni dos anys.
