El naixement de la Crida Nacional impulsada per Carles Puigdemont i el seu successor a la Generalitat, Quim Torra, ha torpedinat la línia de flotació del PDECat d’una manera quasi letal. Després de la crisi interna que va acabar amb la seva coordinadora, Marta Pascal, tirant la tovallola i repudiada per Puigdemont i els seus, ara el PDECat segueix perdent el pols. La direcció va voler marcar paquet dient que si la Crida naixia com a partit no tindria sentit i avisant els seus afiliats que no tenen permesa la doble militància en dues formacions.
La cúpula pretenia, així, frenar les intencions de Puigdemont i que la Crida fos només una marca, un paraigua o fins i tot un nom electoral, però no un partit com a tal. Però no li ha servit de res, i la Crida va néixer dissabte passat amb totes les intencions. De poca cosa ha valgut que Puigdemont assegurés que al seu projecte hi té cabuda tothom “sense renunciar a ideologies ni carnets”. Els dirigents del PDECat –els que no han estat absorbits pel puigdemontisme exacerbat– es van molestar tant que ja pensen a trencar relacions amb l’expresident.
