Arquitecte. Milita en la pedagogia republicana i forma part d’Unitat Cívica per la República, després de conèixer José Antonio Labordeta. També és corresponsal a Barcelona del programa de ràdio La hora de la República, que emet Radio Vallekas.
¿Què és la República?
La República és un sistema de govern d’un Estat en què el que és important és el que és públic. Es basa en els tres principis de llibertat, igualtat i fraternitat nascuts de la Revolució Francesa.
Aleshores, tot el que no és monarquia és República?
Hi ha diversos tipus de monarquies i Repúbliques, i també Estats mixtos. No tenir un rei no vol dir que tinguis una República. La República va molt més enllà, perquè busca el benestar de la gent i la llibertat individual i col· lectiva. Garanteix que fins i tot el que no agradi es pugui expressar, promou la igualtat i fa que qualsevol ciutadà que neix lliure tingui la possibilitat d’arribar al poder i exercir tota classe de funcions, des de jutge fins a cap de l’Estat o alcalde… I la fraternitat, que procedeix del llatí frater, que vol dir germà, planteja tractar el proïsme com el teu germà. Més enllà de la caritat cristiana, és posar-se a la pell de l’altre i cuidar-lo amb afecte fraternal.
No obstant, hi ha Repúbliques que no compleixen aquests principis…
Si en un Estat que es proclama republicà no hi ha democràcia, entesa com que els ciutadans puguin elegir els seus representants, que es pugui canviar el cap de l’Estat, el sistema de govern o qualsevol tipus d’Administració, censurar les autoritats i portar-les als tribunals…, no és una República. Només és una dictadura disfressada de República. En aquest cas, tampoc l’hàbit fa el monjo.
Més enllà, diguem, dels seus valors fundacionals, quins altres es podrien associar a la doctrina, al tarannà o a la sensibilitat republicana?
Allò que distingeix el republicanisme és l’honestedat personal, sobretot de qui ostenta algun càrrec públic. A Azaña, quan va ser destituït, una de les coses que li van saber més greu va ser l’acusació que s’havia apropiat d’un quadre del seu despatx. Fins que el quadre no va aparèixer va patir, diguem-ho així, per la seva honestedat qüestionada.
També hi ha monarquies que responen a aquests principis i valors republicans…
Sí. Formalment són monarquies, com les dels països del nord d’Europa, entre els quals un (Finlàndia) és republicà. Són monarquies, però el rei no borboneja, que és un terme molt espanyol. El rei no està ficat en el món dels negocis, el rei no organitza la societat… A Suècia hi va haver un moment que el rei va començar a voler governar i es van plantejar instituir una república.
I borboneja, la monarquia anglesa?
A Anglaterra, la reina no borboneja, i a un rei li van tallar el cap. Carles I va ser executat per Cromwell, i això ho tenen molt present. Aquí no ha mort cap rei d’aquesta manera. I a Holanda, la reina Guillermina es va posar a favor de la resistència, a favor del poble, contra els invasors alemanys del III Reich i es va exiliar a Londres.
El republicanisme és tan elàstic que la seva denominació a penes en defineix la naturalesa?
Hi ha règims que formalment es proclamen Repúbliques però en realitat són una altra cosa. Per exemple, l’Iran formalment és un Estat republicà, però de fet és un poder teocràtic, en què el cap de l’Estat és un religiós. També la Xina és una República, que a més s’anomena popular, però és de partit únic i, en conseqüència, no respon al que genuïnament representa la República. El concepte República ve del llatí rex publica, que fa referència a tot allò que és públic. El que és públic pertany al poble. Aquí, a Espanya, tenim la dignitat de cap d’Estat privatitzada. Privatitzada en una família, que és la família Borbó. Fet que constitueix una originalitat, ja que hem aconseguit fer fora els Borbons dues vegades de caps d’Estat i dues vegades han tornat.
A Espanya, els militars colpistes semblava que tenien més simpaties republicanes que monàrquiques.
Miguel Primo de Rivera es va alçar el 1923 amb el suport d’Alfons XIII. No va prescindir de la monarquia, i quan va caure es va exiliar a París. Franco es va alçar contra la República, finançat per Juan March, per restituir la monarquia. Alfons XIII va ser padrí de casament de Franco. I no va restaurar la monarquia perquè es va barallar amb Don Joan, el pretendent a la corona. Franco no va cedir mai la dignitat de cap d’Estat, i quan va decidir fer-ho el 1963 amb Joan Carles a títol de rei va ser perquè tenia el poder totalment consolidat.
Dipositar massa esperances de canvi progressista associat a la República no pot ser font de frustració, com sembla que va passar a Portugal?
Sí, és evident.
En conseqüència, ¿no sembla que és més important canviar els governs, que són els que decideixen, que canviar el cap d’Estat?
En els règims presidencialistes, com és el cas de França o els EUA, on el cap d’Estat té molt poder, la presa de decisions passa pel president. Cosa que no passa en altres sistemes, on el poder executiu el té el govern. La clau és la forma d’organització de l’Estat. Per exemple, la República Federal Alemanya compta amb un govern potent, amb àmplies competències en tots els territoris, base política de partits, alternança, controls democràtics… És un exemple d’Estat no presidencialista. I, en definitiva, el més important és que el poder no derivi en una dictadura.
A Espanya no és també el govern qui decideix i la monarquia no és més que un poder formal?
La monarquia espanyola és constitucional des del 1812, quan es va proclamar la Constitució de Cadis, però de manera teòrica. El cap de l’Estat és el cap dels tres exèrcits i, a més, és qui autoritza les relacions amb altres Estats. Joan Carles ha fet el que li ha donat la gana i el govern ho ha refrendat. Totes les lleis democràtiques són ratificades per una persona que no ha sigut elegida democràticament. Monarquia parlamentària és un oxímoron, com guerra pacífica.
També és un oxímoron ser republicà i nacionalista, com ERC?
ERC no té res de republicana ni d’esquerra. Només li queda això de Catalunya. Es va fundar a partir d’una sèrie de col·lectius d’ideologia republicana. Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la federació de Repúbliques ibèriques, abans que es fes a Madrid.
Ser republicà comporta ser d’esquerres?
La República és el govern per a tothom i és igual que sigui d’esquerres, de dretes o de centre. És un pacte social de govern com a superació de les monarquies, la sobirania de les quals radicava en el rei. La Constitució de Cadis estableix que la sobirania resideix en el poble espanyol, no en el sobirà.
Tampoc República i democràcia estan necessàriament associades…
Hi ha Repúbliques no democràtiques. La democràcia és una particularitat de la República. La República de Corea del Nord no és democràtica.
Com està plantejada ara a Espanya la qüestió monarquia-República?
Quan va morir Franco es va pactar la forma del cap de l’Estat i els partits socialista i comunista van renunciar a la República, encara que es declaren de valors republicans. Però l’octubre del 2016 el PSC es va declarar explícitament republicà. La gent va acollir amb entusiasme la proclamació de la República del 1931. I ara no sabem què passaria si, per exemple, se sotmetés la qüestió monarquia-República a referèndum. Tampoc es fan enquestes sobre això. Però, en qual· sevol cas, la reivindicació republicana s’hauria d’associar a un projecte de futur per a tots els pobles d’Espanya, que generi ganes de pertànyer a la República espanyola.
A Catalunya no crea molta confusió això del republicanisme, atès que també existeix un referent republicà de caràcter nacionalista?
Sí. Pot semblar que a Catalunya republicà és sinònim de nacionalista i no és així. Els republicans som universals, internacionalistes… En més d’una ocasió, quan hem acudit a manifestacions amb la nostra bandera republicana espanyola, hi ha hagut nacionalistes que ens han insultat. La gent ens confon. Hi ha un problema greu, que es deriva de l’apropiació de les coses i de les paraules per part de l’independentisme. La llei de transitorietat que van aprovar els nacionalistes no té res de republicana. S’hi estableix, per exemple, que correspondria al president nomenar els jutges. És més aviat un projecte de tall autoritari que qualsevol altra cosa, com ho és el mateix Puigdemont, que no assumeix la seva responsabilitat. Quan Lluís Companys va entendre que l’havia pifiat, va rectificar.
El republicanisme no és una qüestió gairebé d’estètica?
No és només estètica, perquè no és normal que decidir qui és el cap de l’Estat vingui determinat pels gens d’una família. Un cap d’Estat no es crea al bressol, no neix, es fa. I en totes les monarquies europees hi ha partits que reivindiquen la República.
