Periodisme archivos - El Triangle

Un total de 163 periodistes denuncien la condemna d’una companya a la Fiscalia i el CGPJ

redaccio — Sat, 22 Jul 2023 13:42:57 +0000

Un total de 163 periodistes d’uns 60 mitjans de comunicació han protestat al CGPJ i al fiscal general de l’Estat, Álvaro García, contra la condemna de dos anys de presó i d’inhabilitació professional a una periodista de Huelva Informació per revelar secrets d’un sumari sobre l’assassinat de la jove Laura Luelmo, que va succeir el desembre del 2018. La sentència assegura que va accedir de manera “il·legítima” al sumari judicial i que ha informat de dades que “no són noticiables”, que són “irrellevants i innecessàries”, i que, per tant, excedia “la necessària labor informativa”.

Garantir el dret a la informació

“Que els jutges decideixin què és o no noticiable o quines parts de la realitat han de ser publicades o ocultades als ciutadans és, per a nosaltres, motiu d’inquietud. No perquè qüestionem l’autoritat dels jutges, sinó perquè han d’explicar els criteris en els quals basen les seves decisions perquè aquestes no siguin arbitràries ni generin inseguretat jurídica. La sentència dictada incorre, al nostre judici, en ambdues coses”, indica l’escrit dirigit al fiscal general de l’Estat, l’òrgan del qual demanava dos anys de presó per a la redactora.

Han indicat que el secret de la instrucció no és exigible als periodistes, sinó exclusivament a aquells obligats a guardar-lo, segons l’article 197 del Codi Penal: “Els periodistes de tribunals sabem que la intimitat és un dels límits a la llibertat d’informació. No justifiquem la premsa groga ni les invasions de la intimitat que no tinguin una estricta motivació periodística. No tot val en el nostre ofici. Però és exigible una ponderació entre tots dos drets que l’Audiència de Huelva omet per complet. Una explicació de per què el dret a la informació ha de cedir respecte a aquestes dades la difusió de les quals es considera delictiva”, s’explica.

Els periodistes han recordat al fiscal general que els mitjans de comunicació treballen per garantir el dret a la informació de l’opinió pública. En aquest cas, indiquen que es tracta d’explicar com s’investiguen els delictes.

Sanció per la via civil

En un comunicat enviat al Consell General del Poder Judicial, els periodistes han assegurat que, en tot cas, si haguessin existit possibles excessos en les seves informacions, la periodista hauria d’haver estat sancionada per la via civil. “La repressió penal dels possibles excessos comesos, en lloc de ser sancionats per la jurisdicció civil, pot causar en els periodistes un ‘efecte desànim’ enormement perjudicial per al dret a la informació dels ciutadans. Cap institució implicada en la defensa dels drets fonamentals pot ser indiferent davant aquest risc”, indiquen.

Recorden que allò que els professionals decideixen publicar sempre es fa sobre la base del dret dels ciutadans a la informació i a l’interès periodístic de l’assumpte en qüestió. “Creiem que el Consell General del Poder Judicial, una de les missions essencials del qual és procurar que els òrgans judicials actuïn de manera que mereixin la confiança dels ciutadans, no ha de quedar aliè”, expressen.

La entrada Un total de 163 periodistes denuncien la condemna d’una companya a la Fiscalia i el CGPJ se publicó primero en El Triangle.

Se non è vero, è ‘mal’ trovato…

Xavier Ribera — Sat, 16 Jul 2022 04:00:26 +0000

Hi ha una cèlebre locució italiana que diu que se non è vero, è ben trovato -donant per bona una falsedat. En els temps que corren, en periodisme, i en altres camps -la judicatura…-, hauríem de reivindicar just el contrari, i sense excepcionalitats: Se non è vero, è ‘mal’ trovato. Des de l’autocrítica, lamento la mala praxi d’un segment d’una professió, la periodística, en hores baixes. Llegia en una suposada pintada: “Si una persona diu que plou i una altra que no, la feina del periodista hauria de ser obrir la finestra i esbrinar si plou”. Aquesta màxima era i hauria de continuar sent la idea central de l’ofici, no la de creure’s déus i voler provocar pluges. Si saps que una informació és falsa, no la publiques, i si en tens dubtes, tampoc. D’això anava la història, o d’això hauria d’anar.

Massa periodistes en aquest país es creuen semideus amb el do de fer ploure. Eduardo Inda seria un cas clar, però també Antonio Ferreras, entre altres. Nous àudios de José Manuel Villarejo -encarnació de Torrente– han destapat aquesta setmana converses entre l’excomissari i el conductor de Al Rojo Vivo i director de la Sexta. En ells, Ferreras reconeix que tot i sospitar que una informació d’Inda era falsa -sobre el presumpte compte corrent que l’aleshores líder de la formació Podem, Pablo Iglesias, tindria en un paradís fiscal-, la donaria igualment – non è vero, però è ben trovato. Aquesta ha estat la darrera gota. També aquesta setmana s’han publicitat àudios a on es pot escoltar com es va fabricar el dossier fals contra l’exalcalde Xavier Trias, que El Mundo es va encarregar d’esbombar poc abans d’unes eleccions municipals a Barcelona, i un jutge ho sabia. És igual d’on vinguin les mentides -periodistes, jutges o policies- i contra qui es destinin –podemites o independentistes-, la mentida és mentida i reprovable. D’altra banda, parlant del paper de la justícia, tergiversant Monterroso: “Quan despertà, la fiscalia encara no hi era”…

Després ens escandalitza que les enquestes del CIS atorguin als mitjans de comunicació un elevat percentatge de culpabilitat per la crispació política que pateix el país. El més trist de tot plegat, és que se n’acaba fent un totum revolutum i perjudicant tota la professió, quan a la vinya del senyor hi ha també bon periodisme, d’aquell que obre la finestra per explicar si plou. Aquest periodisme, el que defuig el fangar, que com les meigas, haberlas haylas.

Com deia Walter Burns (Walter Matthau) a Hiddy Johnson (Jack Lemmon) a Primera Plana: “Necessitarem les darreres paraules de Williams abans de morir, mentre puja els 13 esglaons. Una cosa amb molta grapa… Si vols, te les inventes”. Doncs això, alguns periodistes -vull creure que una minoria- fa això, inventar-se les darreres paraules de Williams…

La entrada Se non è vero, è ‘mal’ trovato… se publicó primero en El Triangle.

Un periodista dels EUA mor en un atac als afores de Kíev

redaccio — Sun, 13 Mar 2022 15:45:16 +0000

L’exèrcit rus ha matat al periodista Brent Renaud, de 50 anys, als afores de Kíev, segons ha informat a mitjans locals el cap de la policia de la regió de la capital d’Ucraïna, Andrii Nebitov. ‘The New York Times’ ha confirmat la defunció del reporter, que portava una acreditació antiga perquè havia treballat pel mitjà de comunicació.

Response from a New York Times spokesperson in regard to the death of Brent Renaud in Ukraine. pic.twitter.com/K11eW685yr

— NYTimes Communications (@NYTimesPR) March 13, 2022

El periodista dels Estats Units d’Amèrica ha mort per un tret. Un altre reporter també ha estat víctima de l’atac militar, però ha sobreviscut i li han traslladat a un hospital.

Nebitov ha volgut aportar més informació a una publicació a Facebook. “Els invasors maten fins i tot a periodistes de mitjans internacionals que estan intentant mostrar la veritat de les atrocitats de les tropes russes a Ucraïna”, ha explicat.

Renaud era documentalista i dirigia amb el seu germà la productora audiovisual Renaud Brothers, que treballa amb HBO, les televisions NBC, Discovery i PBS, i mitjans com ‘The New York Times’ i ‘ViceNews’, com informa en el seu compte de Twitter.

| Ucrania reporta la muerte del periodista del NYT Brent Renaud cerca de Irpin. pic.twitter.com/vf9Gj5Xq4D

— Alerta News (@Alerta_News_) March 13, 2022

La entrada Un periodista dels EUA mor en un atac als afores de Kíev se publicó primero en El Triangle.