Tots dos, de fet, fa dies que no publiquen cap nou comentari a X (Twitter). Darrerament, Rivera es fa ressò d’actes als quals participa i, més enllà d’una antiga intervenció d’ell i d’una altra de Begoña Villacís, no difon contingut relacionat amb el partit que va liderar. Des de l’any passat, ha repiulat més sobre futbol que sobre Cs.

Pel que fa a Arrimadas, sí que difon sovint continguts de Cs. El seu darrer retuit, el 15 de setembre, és un del partit, de fet, però usa poc aquesta xarxa social.

En una entrevista concedida aquest dilluns a la Cadena SER, l’eurodiputat de Cs Jordi Cañas ha lamentat l’absència dels dos exlíders del partit taronja quan ha dit que li hauria agradat veure’ls a la mobilització per protestar contra l’eventual concessió de l’amnistia a Carles Puigdemont.

La entrada Qui s’ha desentès de la manifestació convocada a Barcelona per SCC? se publicó primero en El Triangle.

El vaig entrevistar fa anys, en ple apogeu polític. Recordo que va fer de Jekyll en els prolegòmens, i de Hyde quan vaig encendre la gravadora. Dualitat extrema que em va cridar poderosament l’atenció. Sempre l’he trobat pertorbador, sinistre fins i tot. Com passava amb el cavall d’Àtila, per on passa Rivera no creix l’herba. La seva ambició era devastadora. Crec que és dels polítics que més mal han fet a la convivència política d’aquest país. Per a ell, com per a Maquiavel, el fi justifica els mitjans; així, sempre va jugar amb foc, fins que es va cremar. Tibant el fil de la dualitat, volent destruir l’independentisme -principal missió que es va autoimposar en el seu dia-, el que va aconseguir és fer-lo ressorgir de les seves cendres. I és que com més fort era l’enemic, més justificable era la seva presència. Però, com deia l’enyorat Pasqual Maragall, el suflé es desinfla, i Rivera es va desinflar, deixant l’invent a la mínima expressió i en mans d’una deixebla inicialment fidel, però que aviat es va rebel·lar, l’Inés Arrimadas. Això no obstant, la missió del relleu ha estat apagar els pocs llums que restaven encesos.

La tornada de Rivera seria, en tot cas, una mala notícia. El foc ja està prou atiat, com per a posar-hi més llenya. Així, desitjo que trobi aixopluc en l’àmbit privat i allà on pugui fer menys mal a la societat, gratant-se la panxa al sol, o de cara a ell.

La entrada Rivera no, gràcies se publicó primero en El Triangle.

Mentre viu allunyat de la primera línia política, Rivera segueix fent funcionar les seves relacions conreades durant temps a Madrid, sobretot entre la dreta. Així, és el responsable de xerrades i cursets a Internet sobre lideratge que organitza l’Instituto de Liderazgo y Formación Política del Centre de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros. Aquest organisme depèn de la Comunitat de Madrid, ara presidida per Isabel Díaz Ayuso, i hi imparteix aquest postgrau reconegut per la Universitat Complutense de Madrid. En aquest curset es fan classes de filosofia, política, economia, dret, oratòria, protocol i comunicació.

Mentrestant, a través de les seves persones d’absoluta confiança, com Fran Hervías, està dibuixant un mapa on Ciutadans s’integraria al PP aprofitant la força de Díaz Ayuso a Madrid.

Així mateix, Rivera té obert un canal a la plataforma Telegram on ofereix xerrades a emprenedors sota el títol “Liderar el cambio“. El que potser sobta és que Rivera sigui qui expliqui com portar endavant una estratègia quan la que ell va fer aplicar va fracassar. A més, Rivera dona ara lliçons de lideratge tot i que el seu es va estroncar de sobte quan va creure que substituiria el PP i que ell seria el president del Govern.

Malgrat que Inés Arrimadas va ser sempre la persona designada per ell per substituir-lo, el canvi d’estratègia d’aquesta al capdavant de Cs ha fet que Rivera hagi posat la vista en arribar a ocupar un ministeri quan Casado guanyi unes eleccions. A la vegada, conrea les relacions amb Díaz Ayuso per si és ella la que finalment lidera el PP cap a la Moncloa.

Paral·lelament, guanya molts diners com a president d’un despatx d’advocats que fa quatre dies era un perfecte desconegut entre els grans bufets, però que des de l’arribada de Rivera s’ha beneficiat de nombrosos contractes. Allò que tant criticava del tràfic d’influències Rivera durant el seu pas per la política és el que ara fa ell.

La entrada Què espera políticament Albert Rivera? se publicó primero en El Triangle.