Espero que Marc Buxaderas es prengui bé la meva proposta de proclamar-lo president. Del que sigui. De Catalunya, d’Espanya, de la Comissió Europea o de les Nacions Unides. Té un gran sentit de l'humor. Segur que ho farà! El vaig conèixer revisant les candidatures que es van presentar als premis Montserrat Roig de Periodisme i Comunicació Social de l'Ajuntament de Barcelona. Apareixia en un dels vídeos del projecte ‘Des-iguals’, presentat per betevé, i que va guanyar el premi en la secció de Periodisme Social.

Conèixer-lo és un ‘chute’ d’il·lusió i ganes de viure sobreposant-se a tots els entrebancs i bufetades que ens reserva la vida. Buxaderas té ara 19 anys i paràlisi cerebral tetraplègica espàstica. Anava a escriure ‘pateix’ però me n’he desdit. Ell ho explica així: “quan vaig néixer unes quantes neurones se’n van anar de festa i encara no han tornat”. Ho fa davant auditoris que l’escolten embadalits, ja sigui escoles, instituts o centres municipals.

Vull aconseguir que la discapacitat es normalitzi i que la gent canviï la seva percepció sobre les persones amb discapacitat”, diu. Fa de monologuista i explica la seva visió de la vida. És impossible no veure’l i no petar-se de riure alhora que notes que el seu entusiasme vital se’t va contagiant. Considera que hi ha dos tipus de persones: les que van sobre rodes i els que van sobre sabates. Ell es desplaça en cadira de rodes. Va néixer i viu a Manresa i s’ha apuntat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà hi faig de professor associat. Reso perquè em toqui d’alumne en alguna assignatura i que no em suspengui. No jo a ell sinó ell a mi.

Marc Buxaderas, president no sé, però ets molt gran!