Jordi García-Soler: Això no tocava!

“CDC? ‘Això no toca’”. Així es titula el darrer article de Jordi García-Soler que vam publicar a EL TRIANGLE, el passat 29 de maig. Dos dies després el cor li deixava de funcionar mentre feia la migdiada. Quan me’n vaig assabentar, l’endemà, vaig llençar el telèfon mòbil on acabava de llegir el missatge de whatsapp d’una amiga que ho comunicava. Suposo que era un acte reflex de rebuig a la notícia. Vaig recollir-lo amb l’esperança que l'hagués llegit malament. Però, no. Ho havia llegit bé. La seva vida havia arribat a la fi. Als 73 anys. Deu dies després d’enviar-me un missatge amb el text “Superada última quimio”, amb tres emoticones d’una mà amb el polze cap amunt i una d’una cara feliç, plorant del riure.

Jo estava sorprès de la forma com encaixava la quimioteràpia. Les sessions a les quals es sotmetia després de l’operació pel càncer de pulmó que patia no afectaven la seva capacitat de treball. Més aviat el contrari, escrivia més articles que mai. A El Plural, a Crónica Global, a EL TRIANGLE. Participava a tertúlies. Organitzava una entrevista de mitja hora setmanal a Ràdio 4. El 14 de maig m’escrivia: “Superada setena i penúltima sessió de quimio. Quasi 3 hores. Molt cansat. Bona nit!”. I m’enviava un nou article seu tot just publicat a El Plural. “Tornes de la quimio i et poses a escriure. Ets incansable”, li vaig dir. “M’ocupo per no preocupar-me massa”, em va contestar amb emoticona riallera afegida.

Una operació de càncer de pulmó i les posteriors sessions de quimioteràpia no són cap broma, clar. I a García-Soler li dolia que vells amics seus que eren o s’havien convertit en independentistes els darrers temps no s’haguessin interessat per la seva salut. Ho explicava en un altre article a EL TRIANGLE, publlicat el 27 de març, que va tenir una certa repercussió, titulat “Carta als meus vells i nous amics independentistes”. El darrer paràgraf era terrible: “Us escric des de la passió, els sentiments i les emocions, i si voleu fins i tot des de la rauxa. Íntimament i irreversiblement decebut per la pèrdua total i definitiva de gent amb qui he tingut extenses i intenses relacions d’amistat des de fa força més de mig segle, però que davant d’un dels tràngols més durs de la meva vida m’han girat l’esquena únicament perquè no penso ni sento com ells: perquè no sóc independentista. Digueu-me ingenu o innocent, però mai no hauria pensat que la fe d’uns conversos pogués arribar a aquest nivell de misèria humana”.

Aquesta misèria era la que combatia García-Soler en els seus articles. També la dels que donen ales i suport a l’extrema-dreta espanyola, revifada els darrers temps amb l’ascens de Vox i l’apropament del PP a les tesis i comportaments ultradretans. Per això, havia impulsat el col·lectiu Tercera Via i promogut un xat de whatsapp amb gent de conviccions molt variades però amb la voluntat de construir ponts de diàleg i recerca de solucions de consens al conflicte intern català i al de la relació entre Catalunya i Espanya.

Al xat que va impulsar vam debatre si era una bona idea demanar que li concedeixin la Creu de Sant Jordi. Molts pensen que no és una bona idea. Sobretot mentre presideixi i governi la Generalitat aquells amb els quals ell va discrepar tant. Hem parlat de demanar altres medalles o que es posi el seu nom a algun espai públic. Es decideixi el que es decideixi, es faci el que es faci, res no ens el tornarà.

No tocava que te n’anessis, Jordi!

(Visited 115 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari