Si no fes riure, seria per posar-se a plorar. Com diria l’enyorat Eugenio, “saben aquel que diu…?”. Doncs ara resulta que CDC mai no va existir. Sí, això diuen al PDECat. Aquella Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que Jordi Pujol va fundar al monestir de Montserrat ja a les acaballes del franquisme amb alguns dels seus seguidors de sempre, ara ens volen fer creure que mai no va existir. Vaja! Si més no diuen que el PDECat no n’és ni se’n sent l’hereu, que no en vol el llegat. Això és el que ha tingut la barra de dir Marc Solsona, el portaveu del PDECat, en una conferència de premsa telemàtica durant la qual, vés per on!, m’asseguren que ni tan sols s’ha enrojolat quan ha gosat dir que ells, els dirigents i militants del PDECat,”no tenim res a veure amb CDC”.

Jo ja sé que a Catalunya estem avesats a sentir tota mena de bajanades per part de molts dirigents polítics. Sobretot dels secessionistes, que ens volen fer combregar amb rodes de molí, que pretenen que acabem empassant-nos com a real tot allò que configura el seu món irreal i somiat. Però tot té un límit! O no? Ara la gent del PDECat renega del seu passat històric, que no és cap altre que el de CDC. Sí, aquell partit forjat sota el lideratge indiscutit i indiscutible de Jordi Pujol l’any 1974, i que coaligat amb la històrica i també ja extinta UDC va formar la coalició CiU, que va governar en solitari la Generalitat durant prop d’un quart de segle, d’abril de 1980 fins al desembre de 2003, que va tenir un poder polític molt gran als ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions provincials catalanes, i que va tenir una gran influència política a Espanya amb els successius governs d’Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Tot allò no va existir, o, si més no, el PDECat ara ja no ho assumeix com a llegat. I és que el terme 'llegat' deu estar maleït, en el món pujolià i postpujolià…

Tot això ve de la recent sentència del Tribunal Suprem (TS) que ratifica la sentència de l’Audiència de Barcelona sobre el 'cas Palau', conegut també com a 'cas Millet', tot i que en realitat l’hauríem de conèixer com a 'cas 3%', o 'cas Convergència'. Perquè el TS, a més de ratificar les penes de presó contra tots els acusats, en la seva sentència condemna CDC al pagament de 6,6 milions d’euros, que és la quantitat cobrada per aquest partit de l’empresa de construcció Ferrovial com a comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública  fetes per la Generalitat. El TS considera demostrat a bastament que Ferrovial va pagar a CDC aquests 6,6 milions d’euros a través del muntatge ordit pels màxims responsables del complex societari creat al voltant del Palau de la Música Catalana, que aquests pagaments van ser en concepte de comissions i que tot plegat va contribuir al finançament irregular de CDC.

Però l’actual PDECat diu que no hi té res a veure. Costa molt de creure, oi? El seu ja esmentat portaveu, Marc Solsona, no només ha dit allò tan absurd que  “no tenim res a veure amb CDC”, sinó que ha gosat anar encara més enllà i ha afegit que des del principi es va voler involucrar el PDECat en el 'cas Palau', i  mai va ser part investigada ni acusada, ni tan sols se’n va beneficiar a títol lucratiu”. Tothom és ben lliure de creure’s i empassar-se les seves mentides, però no pot pretendre que els altres ens les hàgim de creure. Perquè, a veure, com podia ser investigat o acusat el PDECat per unes comissions il.legals que CDC va cobrar entre els anys 1999 i 2009, quan el PDECat no va existir fins al juliol de 2016? Però és que es dóna el cas que el PDECat va ser fundat llavors com a conseqüència directa de l’extinció política de la històrica CDC, que es va produir aleshores arran del gran escàndol causat per l’autoinculpació pública de Jordi Pujol al reconèixer l’existència, des de feia anys i panys, d’un llegat -ai, aquests maleïts llegats!- mai no declarat per l’expresident.

El PDECat és l’hereu directe de l’antiga CDC. En va heretar tot el seu passat polític i també totes les seves nombroses propietats, totes elles comissades pels tribunals de justícia per a poder fer front a tots els seus deutes. Ara, però, el PDECat se’n vol desentendre. El seu portaveu es fa l’orni per allò que 'la pela és la pela'. Quan li van preguntar per CDC, a Marc Solsona li hauria estat molt més fàcil dir allò de connais pas. O, molt millor encara, respondre com ho hauria fet el mateix Jordi Pujol en els seus molts anys de poder omnímode i incontestable: Això no toca.