No hi ha qualificatius per definir l’esperpent viscut a Badalona que ha portat de nou a Xavier García Albiol ser alcalde, després de la dimissió del socialista Álex Pastor que, tot i ser cap de llista de la tercera candidatura en nombre de vots, fa onze mesos va aconseguir l’alcaldia. Però és que si una cosa caracteritza històricament a les esquerres d’aquesta ciutat són les seves lluites caïnites que venen ja dels enfrontaments entre el PSC i el PSUC dels anys vuitanta. Lluites dins del PSC que va tenir episodis esperpèntics com quan l’alcalde socialista Joan Blanch l’any 1999, decidí presentar-se amb una nova sigla que no va obtenir cap regidor, però va fer molt de mal al PSC. O les rivalitats al voltant de l’alcaldessa Maite Arqué, que van tenir molt a veure que a les eleccions municipals del 2007, un terç dels electors del PSC s’abstinguessin. I mentre, elecció rere elecció, incrementava el nombre de regidors el PP d’un Xavier García Albiol que cada dia trepitjava el carrer.

Badalona, pel seu fort creixement dels anys seixanta i setanta, tenia dues ànimes. La de la ciutat catalanoparlant dels barris propers al mar, i la dels nous barris de blocs de pisos de població castellanoparlant. Dues ànimes que un PSC i PSUC catalanistes havien treballat perquè no s’enfrontessin ni fracturessin. Però Albiol farà el contrari amb la percepció que tindrà aquest sector de la població castellanoparlant vers la nova immigració estrangera. I mentre el PP als llocs de l’Estat on governa, intenta no confrontar la població autòctona amb la nouvinguda, pel cost social que pot tenir, el PP d’Albiol vincularà immigració amb delinqüència i incivisme, i repetirà dia a dia, que molts immigrants s’aprofiten dels ajuts.

El 2011 el PP serà per primera vegada la força més votada, i els quatre regidors de CiU es negaran a donar suport a un govern del PSC amb Iniciativa. I en no obtenir cap candidat la majoria absoluta al ple, Albiol serà alcalde com a força més votada a les urnes tal com preveu la llei. Quatre anys més tard, el 2015, Albiol tornarà a guanyar. Però irromp la candidatura de Guanyem Badalona amb Dolors Sabater, que serà segona força i aconseguirà l’alcaldia amb els vots del regidors d’ERC i Iniciativa, que entraran al govern municipal, i els del PSC i CDC que queden fora. L’exalcalde socialista, Jordi Serra, renunciarà a l’acta de regidor i un gens carismàtic Álex Pastor assumirà el lideratge del PSC.  Però el maig de 2018, després de tres anys de mandat de Sabater, Pastor decideix no donar suport als pressupostos que són tombats amb els vots del PP i PSC. I tal com estableix la llei, s’obre un període d’un més per presentar una moció de censura que, si no es produeix, els pressupostos queden aprovats automàticament. Això els hi va passar a Barcelona als alcaldes Trias i Colau, que algun any van aprovar els pressupostos d’aquesta manera, donat que una moció de censura necessitava que forces com PP, Ciutadans, ERC i la CUP s’aliessin amb un candidat comú. Però a Badalona Albiol proposa al PSC una moció de censura contra Sabater, regalant-li l’alcaldia a canvi de res a Álex Pastor. 

I arribaran les eleccions de 2019, i Albiol tornarà a guanyar amb onze regidors, en segon lloc queda la coalició de Guanyem amb ERC, encapçalada per Sabater, que obtindrà set regidors. El PSC de tindrà sis, Badalona en Comú, dos, i Junts per Cat, un. S’ha de dir que l’entorn de Podem es divideix, i uns han anat amb Sabater i altres amb Badalona en Comú. Dels set regidors de la llista de Sabater, quatre són de Guanyem i tres d’ERC. I el PSC anuncia que no vol pactar amb Sabater i no la votarà, pel que Pastor presentarà la seva pròpia candidatura al Ple. Així doncs fa onze mesos, en un ple d’infart, Sabater retira a última hora la seva candidatura no sabem si a canvi de res o d’uns acords verbals que Sabater diu que no es van complir. I Pastor obté l’alcaldia, però governarà en minoria amb Badalona en Comú, sense Guanyem ni ERC. Esquerra se separa de Guanyem que funciona de manera assembleària, i forma grup municipal per separat. En aquest context es produeix fa un mes l’esperpèntica dimissió d’Alex Pastor en ser detingut conduint begut.

I comencen les negociacions de cara al ple que ha de escollir nou alcalde, amb posicions enrocades. Guanyem diu que no votarà al nou portaveu del PSC, Rubén Guijarro, però sí que convida al PSC a formar part d’un govern liderat per Sabater. I Guijarro, que té sis regidors, diu que no farà alcaldessa a Sabater que només en té quatre regidors, però que Guanyem pot sumar-se al seu govern de coalició. I tots saben que si PSC i Guanyem van per separat votant al seu propi candidat, tindrà com a conseqüència que Albiol torni a ser alcalde.

Però dilluns, vint hores abans del Ple, el PSC anuncia que accepta fer un govern de coalició en que Guanyem i PSC es reparteixin l’alcaldia un any i mig cada un, primer Sabater i després Guijarro. Proposta que rep el suport d’ERC, de Badalona en Comú i de Junts per Cat. Però Guanyem posa dues objeccions. Vol per Sabater mig any més a l’alcaldia, i demana que un cop investida Sabater, l’assemblea de Guanyem ratifiqui o rebutgi la proposta. I aquesta segona qüestió no es acceptada pel PSC, donat que un cop Sabater sigui investida alcaldessa, si l’assemblea de Guanyem es nega a que doni el relleu a Guijarro del PSC, només se la podrà fer plegar amb una moció de censura que necessitaria el suport d’Albiol. I s’arriba al ple d’investidura amb l’acord de govern per compartir l’alcaldia Sabater i Guijarro, signat pels dotze regidors del PSC, ERC, Badalona en Comú i Junts per Cat, però sense el vistiplau del Sabater i els altres regidors de Guanyem. I el ple ha acabat com ha acabat, sense cap candidat amb la majoria absoluta i un García Albiol emocionat, investit alcalde com a força més votada a les passades eleccions. Després han vingut els retrets cap a Sabater que han estat molt durs per part de la portaveu de Badalona en Comú, Aida Llauradó, que ha demanat a Sabater que dimiteixi com regidora i portaveu de Guanyem per haver-se desentès a última hora del pacte i permetre que Albiol torni a ser alcalde. I és que  les lluites caïnites i les espases continuen ben en alt a les esquerres badalonines.  I el PP, un partit agònic a Catalunya, torna a trobar el seu lloc amb l’heterodox Xavier García Albiol.