Desenes de col·lectius s’han adherit a un manifest que reclama una atenció pública més adequada a les necessitats de les persones grans i dependents que viuen en residències i que aquests centres siguin competència del Departament de Salut. El manifest, titulat Atenció sanitària en centres residencials. Una proposta de futur, inclou nou reivindicacions.

Les dues primeres són que “l’atenció sanitària als centres residencials de la gent gran i dependent passi definitivament a dependre del Departament de Salut” i que “totes les persones que viuen en un centre residencial recuperin el seu dret com a ciutadanes i ciutadans a tenir unes professionals de referència de l’atenció primària del sistema públic de salut”.

El control públic d’aquestes residències corresponia al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, però la gran incidència i la mortalitat causada per la Covid-19 en aquests centres va fer que passés a fer-se’n càrrec el Departament de Salut. Les entitats que firmen el manifest reclamen ara que aquest control quedi en mans de Salut de forma definitiva.

Volen també que “els equips d’atenció primària (EAP) siguin els responsables de l’atenció sanitària a les persones residents”, que “l’atenció continuada i urgent estigui també a càrrec dels serveis d’atenció primària”, a més que “siguin les professionals d’infermeria les que portin el pes de l’atenció perquè tenen capacitat i experiència per proporcionar les cures amb qualitat i liderar el treball en els centres residencials”.

Reivindiquen, així mateix, que el traspàs d’aquestes responsabilitats als EAP vagi acompanyat dels recursos econòmics, de personal i tècnics suficients “per cobrir totes les necessitats, incloses les pal·liatives i psico-socials” i que “es garanteixi la informació necessària a les famílies de les persones residents i la seva participació en la presa de decisions referents a les mesures assistencials que s’adopten”.

El traspàs de la dependència administrativa de les residències del Departament de Treball al de Salut ha permès un control sanitari més eficient del què passava a l’interior d’aquests centres, on els índexs de contagi i mortalitat han estat altíssims en les primeres setmanes de la pandèmia. La Fiscalia investiga, de moment, 24 residències per possibles negligències en aquesta crisi. La pandèmia s’ha cobrat la vida de més 3.000 persones que vivien en residències per la gent gran.

El ventall dels col·lectius que s’han adherit al manifest abasta des de la Coordinadora de la Marea Blanca de Catalunya a la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya o la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, passant per la Coordinadora de Residències 5+1 o el Fòrum Català d’Atenció Primària.