Artur Mas va liderar, a partir del 2011, un govern a Catalunya que es va aplicar a retallar les partides pressupostàries socials de manera dràstica. Només Castella-la Manxa, presidida per la popular Dolores de Cospedal, va fer retallades més radicals. A Catalunya, la despesa social va baixar en 5.538 milions. Pel que fa a la sanitària es va aprimar de 9.875 a 8.290 milions d'euros en quatre anys. Aquestes retallades van afectar tots els àmbits d'atenció de la salut pública, tant el nombre de sanitaris actius com el de llits hospitalaris o l'augment de les llistes d'espera.

La persona a qui Artur Mas va encarregar que donés la cara per aquestes retallades va ser Boi Ruiz. Abans de substituir Marina Geli com a consellera de Salut durant els governs tripartits d'esquerres, Boi Ruiz era el president de la Unió Catalana d'Hospitals, patronal del sector sanitari privat. La seva mentalitat va quedar clara en unes declaracions que va fer a l'agència EFE l'octubre del 2011: "La salut és un bé privat que depèn de cada ciutadà i no de l'Estat (...). La salut depèn d'un mateix, del codi genètic de cada persona, dels seus antecedents i dels seus hàbits". Aquelles afirmacions van ser, lògicament, criticades pels sectors ciutadans defensors de la salut pública. Fins i tot Amnistia Internacional li va enviar una carta per recordar-li que el dret a la salut és un dret humà reconegut per les instàncies internacionals i que Espanya i Catalunya l'han de respectar.

Les retallades aplicades pel tàndem Mas-Ruiz entre els anys 2011 i 2015 van suposar que el nombre de sanitaris es reduís de 76.306 a 73.899 mentre que el de llits hospitalaris va baixar de 14.072 a 12.902. A més, va posar en marxa un copagament que obligava els ciutadans a pagar un euro per cada recepta que es portava a la farmàcia. Els mateixos farmacèutics es van revoltar contra una mesura que el Tribunal Constitucional va acabar prohibint. Les llistes d'espera, és clar, es van disparar.

Les llistes d'espera més llargues, només al darrere d'Andalusia
A Catalunya hi havia 181.264 persones pendents d'una intervenció quirúrgica el desembre de l'any passat, segons dades del CatSalut. Un de cada quatre catalans que està en llista d'espera per una operació triga mig any o més a entrar al quiròfan. De cada mil catalans n'hi ha 23,32 en llistes d'espera. Només Andalusia supera Catalunya en el temps mitjà que els pacients han d'esperar per a una intervenció quirúrgica, segons dades del ministeri de Sanitat.

A Andalusia aquest temps d'espera és de 164 dies. A Catalunya, de 146. Castella-la Manxa està pràcticament empatada amb Catalunya en aquesta classificació. Les especialitats que aporten més pacients a les llistes d'espera a Catalunya són traumatologia, oftalmologia i dermatologia. Les retallades pressupostàries aplicades pels governs d'Artur Mas van disparar les llistes d'espera. Toni Comín, el conseller que va substituir Boi Ruiz al capdavant del departament de Salut, va destinar 57 milions d'euros a la reducció de les llistes d'espera per a operacions, proves diagnòstiques i consultes externes. Comín va anunciar que amb aquesta inversió es reduirien un 10% les llistes d'espera. La realitat, però, és que només es van llimar un 0,4%. Els pressupostos de la Generalitat pendents d'aprovació preveuen dedicar-hi 20,2 milions d'euros, una tercera part.