La vergonya nacional

Aquesta tardor és una espècie de bomba mediàtica continua, almenys si ens pleguem sense discussió a les dinàmiques imposades a premsa escrita i audiovisual. Com

Els llenguatges del desastre

Durant aquesta setmana he escrit poc a X perquè no veia molt sentit a dir res mentre comprovava, sense gaire sorpresa, com la majoria era

Musk

Suposo que tard o d’hora havia d’arribar aquest article. Per qüestions de feina cada setmana he de fer vàries propostes centrades en l’actualitat des del

La decisió d’Ada Colau

Barcelona serà pels segles dels segles un poble gran. Pot vendre la moto de tenir moltes nacionalitats i promoure una imatge internacional de cara a

On ha anat el soroll?

Suposo que a molts els resultarà sorprenent, però un dels moments on sento més lluïdesa per a pensar en pau és a l’aerobús, sigui d’anada

La inutilitat del 47

A vegades m’agrada explicar com el Pijoaparte de Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé, robava motos a la Rambla perquè el transport públic no

Memòries del subsòl proper

L’episodi que narra aquest article transcorregué entre Gènova i Santa Maria de Palautordera del matí al vespre del diumenge 7 de juliol de 2024.  Tornava

La paradoxa dels xantatgistes

Ningú dubta que el darrer any polític passarà a la Història de Catalunya. El cicle electoral ha sigut molt pròsper pels socialistes, però a hores

Els convergents

Junts és una de les màquines polítiques més surrealistes sorgides del procés. Un dels seus esquers electorals per a sobreviure és aferrar-se a un passat

Un any amb Mortadelo i Filemón

Fins i tot en aquesta època tan accelerada un pot comprendre com gairebé sempre fa un any de tot. Han transcorregut dotze mesos des de