De crisis i urgències
La sort d’escriure columnes des de la reflexió continuada és comprovar el seu bon envellir. Al llarg de tot l’any 2025 vaig preocupar-me molt per
Escriptor i periodista. Col·labora a diversos mitjans escrits i radiofònics, des del Catalunya Plural al ’24 Horas‘ de RNE, o a ‘Más de Uno‘ d’Onda Cero. Fa moltes coses, i per ara els seus darrers llibres són ‘Bohigas contra Barcelona’ (Athenaica) i ‘Nortes‘ (Sílex), prova del seu amor per caminar la seva ciutat i tota Europa.
L’insult perpetu de la classe política
Resulta que una dona insultà en un míting a Pedro Sánchez. Resulta que es regidora del PP. S’anomena Belén Navarro i decidí acudir a un
La necessitat de no ser Munich
Porto dies amb el desig d’escriure sobre Donald Trump. Si no ho he fet fins ara és per manca de temps i la por a
La hipocresia mediàtica amb el B9 de Badalona
Així per a tancar l’any no ve pas de més fer-ho amb força i autocrítica, en especial si es coneix el terreny que trepitjarem. És
Multar per beure aigua d’una font
Potser ja ha passat un temps, i ben és sabut com a la nostra època moltes noticies cauen al sac de l’oblit a gran velocitat,
Les metàfores pujolistes
El 25 de juliol és una data curiosa del calendari. Sant Jaume. El 1835 un toro sortí dolent a la plaça de la Barceloneta i
El passat ha oblidat el present, canta la Rosalía
No, no ho canta ella, massa omnipresent a la premsa oficial, fins al punt que a vegades sospito com els seus paguen molts diners per
Històries europees al bell mig d’octubre
Mentre el món s’accelera dono voltes com una baldufa. Acabem d’arribar a la segona meitat d’octubre i el mes m’ha deparat continuar per una espècie
La decadència de Junts en directe
M’agrada molt explicar al lector com els viatges em fan veure la irrellevància de tot allò nostrat. El tema de l’article no tracta d’això, però
Respectar l’alcaldia
El fet de titular així un article pot produir que alguns vulguin tirar-se a sobre de les meves paraules, sobretot quan expressi que es refereix
Les banderes que mai se’n van
Durant l’any viatjo per Europa, però quan arriba agost prefereixo moure’m per Catalunya, doncs és bastant cretí desplaçar-se enmig de l’actual massificació turística, escampada a
L’adéu de Janet Sanz i el buit a l’Ajuntament de Barcelona
Aquests dies hem sabut l’adéu a la política d’una de les regidores històriques i més joves de l’Ajuntament de Barcelona. La marxa de Janet Sanz
28 mil ànimes sota la pluja
Són les que es reuniren, segons la Guàrdia Urbana, a Barcelona per a manifestar el seu clam per a la independència després de la Diada.
Els viatges que mai foren
Aquest estiu hem vist a molt polítics frisar d’emoció per certs viatges. Si els analitzem per ordre de rellevància tocarà començar amb els de Pedro
Per què Laura Borràs no és a la presó?
És una pregunta que potser acaba de tornar al cap dels lectors d’aquest article, de cop i volta conscients de com no hi pensaven des
Salvador Illa té barra lliure
Potser un dia es trobin enmig d’una saludable migdiada, truquin a la porta, obrin i sigui Salvador Illa, no pas Clark Kent. A més d’al·lucinar
Un alcalde sense oposició
A Barcelona no es parla mai de política municipal. Algunes vegades ja he comentat en aquestes mateixes pàgines com una de les fites més agraïdes
Ampliar l’aeroport? Arreglar rodalies
Empro el servei de Rodalies tot l’any, però a l’estiu em toca pujar i baixar a diari cap a Barcelona. La meva línia és la
La conversa de Ferrara
Vaig arribar a Ferrara, que en realitat era com una predestinació d’aquest viatge, per una sèrie de dissortats esdeveniments. Potser el preludi fou el vespre
Les pel·lícules immobiliàries de l’alcalde Collboni
A la ciutat de Barcelona hem viscut un estrany cas d’èpica que mescla allò institucional amb una suposada victòria popular a partir de l’adquisició per
El país sense pressupostos on no passa res
Em passen tantes coses a la vida que a vegades em costa saber on sóc, quelcom degut, no ho negarem, a una certa dèria viatgera,
Toni Comín, l’espontani sospitós
Us confesso, i molts no em prendreu per boig perquè us passà el mateix, que durant el Procés moltes vegades m’emprenyava davant la tele. Un