El Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit el recurs de cassació que va interposar l’expresident del Barça Sandro Rosell contra la decisió de l’Audiència Nacional d’indemnitzar-lo amb 232.500 euros pels 645 dies que va passar en presó provisional entre el maig del 2017 i el febrer del 2019. Rosell va ser jutjat per suposada corrupció i absolt per falta de proves.
L’exmandatari blaugrana demanava a l’Estat 29,7 milions d’euros d’indemnització, i per això va presentar recurs. El Suprem ha considerat que no pot entrar en el fons de l’assumpte i que la decisió de l’Audiència Nacional no s’aparta de la jurisprudència existent.
El maig passat l’Audiència Nacional va establir una indemnització de 232.500 euros per a Rosell, jutjat per delictes d’organització criminal i blanqueig de capitals de comissions de partits de la selecció brasilera i d’un contracte amb una marca esportiva, acusacions de les quals va ser absolt. Rosell havia demanat ja llavors la xifra de 29,7 milions d’euros pels perjudicis morals i econòmics causats per la presó provisional, derivats de l’obligació d’abandonar els negocis durant aquest temps, les despeses de la defensa legal i els costos dels desplaçaments dels seus familiars a la presó per visitar-lo.
En la seva sentència, l’Audiència estimava parcialment la reclamació de Rosell contra la negativa del Ministeri de Justícia a la seva reclamació, que es va sol·licitar per la responsabilitat patrimonial de l’administració de justícia. L’Advocacia de l’Estat, en canvi, s’havia oposat a la demanda.
La sala quantificava la indemnització a Rosell en 50.000 euros pel perjudici moral; 120.000 euros per lucre cessant per la rescissió d’un contracte amb l’auditora E&Y; i 62.500 euros més per les despeses de desplaçaments de familiars per visitar-lo al centre penitenciari, imports que fan un total de 232.500 euros.
En aquesta resolució, els magistrats examinaven la doctrina en aquesta matèria tant del Suprem com del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, i assenyalaven que correspon a la part demandant acreditar els danys i perjudicis causats per la presó provisional, de manera que recau sobre aquella l’obligació d’aportar les dades i circumstàncies que han de servir per determinar els danys.
