Ahir a la nit la cadena de televisió Trece anunciava que el dirigent de Vox, Iván Espinosa de los Monteros intervindria al programa El Cascabel de José Luis Pérez i Ana Samboal. I Espinosa dels Monteros no va defraudar. Va denunciar que Vox ha fet un gir ideològic, no dóna espai al debat sent impossible i es desprèn de mala manera de molts dels seus dirigents. Amb el vist-i-plau de la cadena propietat de la Conferència Episcopal el fundador de Vox es va servir de l’entrevista per llançar un manifest que en aquell moment es penjava a internet sol·licitant que el partit faci un congrés on es pugui debatre el gir que ha donat i la manera de tractar els afiliats i càrrecs públics.
El manifest al qual es convida que se sumin molts altres afiliats de Vox, està signat per ell mateix, per la seva esposa Rocío Monasterio, amb Javier Ortega Smith, el regidor madrileny Ignacio Ansaldo, afiliat número 1 del partit i primer president de Vox, Ricardo Garrudo, que va ser president de la fundació DENAES, on va començar tot, a més d’una desena d’ex-diputats nacionals al Congrés. També el signa l’exdiputada al Parlament de Catalunya, Isabel Lázaro, que al seu dia va denunciar que Ignacio Garriga pagava despeses dels seus fills amb fons del grup parlamentari. José Ángel Antelo, expresident de Vox a Múrcia i diputat regional, l’últim dirigent d’èxit decapitat, també elssubscriu.
I després de reconèixer que resulta impossible amb els actuals estatuts esmenar el que la direcció o millor dit Santiago Abascal acorda, o sol·licitar la convocatòria de congressos extraordinaris, ja que ni els afiliats ni els càrrecs públics tenen accés al cens de militants per recollir el 20% d’avals que s’exigeixen per plantejar qualsevol qüestió. Espinosa va deixar clar que malgrat que el document penjat a Internet en aquell moment per demanar un congrés extraordinari es fa al marge dels canals orgànics que exigeix el 20% d’avals, res no impedeix que el Comitè Executiu Nacional escolti i el convoqui.
Espinosa va recordar quan Abascal i altres que havien militat al PP, lamentaven que Rajoy convocava els congressos amb tot molt lligat “com al congrés de València del 2008. Però en aquell congrés, on María San Gil o Vidal Quadras van ser derrotats, les coses es van parlar, esmenar i votar. A Vox res es vota”
Entre els canvis que lamentava a l’entrevista Espinosa hi havia el gir il·liberal del partit cap a postures estatalistes, l’assumpció de propostes en matèria d’habitatge similars a Más Madrid, l’abandonament al Parlament Europeu del Grup dels Conservadors i Reformistes de Giorgia Meloni per sumar-se al de Patriotes per Europa d’Orban i Le Pen molt més intervencionistes en economia. O assumir posicions antimonàrquiques i discursos a favor d’empoderar els sindicats i treballadors per manar a les empreses. Evidentment Espinosa es referia al nou portaveu al Congrés, Carlos Hernández Quero, que amb una estètica similar als podemites fa un discurs en vivenda, que segons Espinosa posa abans els llogaters que els propietaris oblidant el principi de propietat privada. I en relació als sindicats, recordem que ara fa un any Abascal, Buxadé i Joan i Ignacio Garriga van promocionar com a candidat únic per liderar el sindicat de Vox, Solidaritat, Jordi de la Fuente, que procedeix del partit nacional revolucionari o neonazi, Moviment Social Republicà (MSR), en què liderava el sector nacional-bolxevic.
Tenen raó els signants del manifest lamentant que a Vox ni s’han debatut els canvis ideològics o estratègics ni hi ha canals per debatre res. Però recordem que Espinosa i Ortega Smith i altres dels signants estaven al Comitè Executiu Nacional o altres òrgans de direcció quan el partit, el 2019, va suprimir les primàries per elegir els caps de llista en les diferents cites electorals, i també hi seguien el 2022, quan també es van suprimir les eleccions primàries per elegir els presidents de les executives provincials. I en aquells anys, en què el partit ja cessava per mail o una simple trucada a molts càrrecs provincials o regionals i dissolia executives provincials sense cap justificació, qui signava aquests cessis era el Vicesecretari d’Organització, Tomás Fernández Ríos, uns dels excompanys d’Ortega Smith del seu període als boines verde dels Cossos d’Operacions Especials de l’Exèrcit que Ortega va ubicar en aquest lloc per executar les ordres del Comitè Executiu Nacional. Una Executiva que a poc a poc, amb els canvis d’estatuts imposats sense possibilitat d’esmena per part dels militants, va perdre poder i ara tot ho decideix el Comitè d’Acció Política (CAP) format per Abascal i Ignacio Garriga, que, potser vulnerant els estatuts, és alhora vicepresident únic i secretari general. També formen part o participen del Comitè d’Acció Política juntament amb Abascal i Garriga altres persones sense càrrec orgànic com Kiko Méndez Monasterio i Gabriel Ariza.
Precisament una de les irregularitats que lamenten els crítics és el que va denunciar al seu dia Macarena Olona, a qui es van carregar perquè destacava massa i feia ombra a Abascal: El traspàs de milions d’euros de Vox a la Fundació Disenso i a les empreses dels Ariza i Méndez Monasterio i altres del desaparegut grup Intereconomía
