L’àrea metropolitana de Barcelona ha experimentat una baixada del risc de pobresa, però alhora la percepció de no poder arribar a final de mes ha crescut, segons reflecteixen les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (2024-25) de l’Institut Metrópoli, a partir de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE i l’Idescat.
Les darreres estimacions indiquen que el 19,4% dels residents, unes 660.000 persones, estan en risc de pobresa, xifra que confirma la tendència a la Baixa posterior a la pandèmia de la covid-19. L’evolució, però, és desigual: a Barcelona ciutat recula el risc fins al 16,4%, mentre a la resta de l’àrea metropolitana puja fins al 22,4%. Pel que fa a la sensació de pobresa, creix sobretot a Barcelona i afecta el 23% de la població metropolitana.
Amb una renda anual neta mitjana a les llars metropolitanes de 46.048 euros l’any 2024-25, el llindar de pobresa se situa actualment en els 14.641 euros en les llars unipersonals, i en el 30.764, en les llars amb dos adults i dos infants.
El percentatge de població en risc de pobresa ha baixat respecte de l’any 2022-23, el darrer període amb informació disponible. Segons l’Institut Metròpoli, la xifra “consolida” la millora de les dades després del repunt experimentat coincidint amb la pandèmia, amb un màxim d’un 22,3% els anys 2020-21.
Per gèneres, es manté la bretxa que manté un risc de pobresa més gran per a les dones (20,9%) que pels homes (17,9%). D’altra banda, per franja d’edat, són els infants i adolescents els que es troben en una situació econòmica més vulnerable: un 31,4% de la població amb menys de 16 anys de la conurbació de Barcelona es troba en risc de pobresa l’any 2024-2025, 147.961 infants i adolescents, aproximadament.
Pel que fa al pes del lloc de naixement, els nascuts fora d’Espanya continuen sent la població que presenta un risc de pobresa més elevat, el doble que la població autòctona: el 32,8% de la població estrangera es troba en risc de pobresa, enfront del 14,8% per a la població nascuda a Espanya. En aquest capítol també s’observen diferències significatives, segons el lloc de residència, ja que a la primera corona metropolitana el percentatge de població nascuda fora d’Espanya que està en risc de pobresa és del 39,5%, mentre que al municipi de Barcelona és del 26,3%.
L’impacte dels costos de l’habitatge
Alhora, els costos associats a l’habitatge que assumeixen les llars segueixen una tendència creixent. En els darrers cinc anys, la despesa mensual mitjana en habitatge de les llars metropolitanes acumula un augment del 22,3%: de 497 euros l’any 2020-2021 a 608 euros el 2024-2025, un despesa que varia força en funció del règim de tinença.
