Ho ha tornat a fer, Joan Laporta ha tornat a arruïnar el Barça com en l’anterior mandat, això sí, multiplicant per quatre les pèrdues i el deute, i després de liquidar amb relativa facilitat un club amb menys resistència, el Reus, on amb prou feines li va donar per engalipar uns quants incauts amb inversions i promeses impossibles.
També ho ha tornat a fer Víctor Font, sense capacitat per arrabassar-li a Laporta els vots del front antilaportista que ja tenia assegurats. El suposat líder de l’oposició s’ha equivocat d’estratègia, una altra vegada, com en les anteriors eleccions, on es va desgastar durant anys d’activisme i d’assetjament i enderroc contra Bartomeu que, igualment, no seria candidat a la reelecció. Es va equivocar tant d’enemic que només va aconseguir dues coses: avançar les eleccions dues setmanes, del 17 de març (data anunciada per Bartomeu mesos abans) al 7 de març de 2021 i deixar-li el camí lliure a Laporta, a qui el soci sí que va identificar majoritàriament com el veritable antagonista de la directiva anterior.
Aquesta vegada, amb l’estratègia inversa de no anar a les trinxeres a atacar Laporta quan podia, proclamant als quatre vents l’estat de decadència interna, ruïna econòmica i de presoner financer de Goldman Sachs, és a dir, que el Barça ha acabat en un estat de deteriorament i deixadesa molt superior al de la pandèmia, a l’hora de la veritat, quan s’hi ha posat, li ha faltat temps per explicar als socis que, almenys, ell té un programa a complir a diferència de les improvisacions de Laporta, cops de panxa, dels seus excessos, pallassades i proclames barates.
Ho han tornat a fer els Mossos, han tornat a intervenir vergonyosament com el 2021, a sis dies de les eleccions amb aquella detenció i nit de calabós per Josep Maria Bartomeu sense ordre judicial. El numeret d’ara, cinc anys després, ha consistit a lliurar-li a l’expresident cinc mil folis d’un informe que fa anys que està acabat a l’espera que, per avorriment, es decidís a declarar sense saber de què se l’acusa exactament. Inútils és el mínim que mereix l’actuació de l’Àrea Central de Delictes Econòmics i de Blanqueig de Capitals (ACDEBC) de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), que ha passat sis anys a les palpentes, allargant sense sentit la instrucció i buscant sense trobar la connexió directa de Bartomeu amb els piulades de Mediapro.
A tres dies de les eleccions, aprofitant que Bartomeu havia de declarar, finalment, ha volgut, de nou, ser protagonista o, si més no, servir al laportisme com fa des de l’origen del cos. Bartomeu, per tant, no tindrà altra alternativa que comparèixer de nou en sala si l’espavilada Àrea Central de Delictes Econòmics i de Blanqueig de Capitals ha trobat algun correu electrònic privat en què, per exemple, faci referència a Laporta. Només amb això els Mossos de l’ACDEBC s’entretenen setmanes, fins i tot mesos. És evident el seu propòsit, endarrerir un judici, o potser l’arxivament previ de la causa contra Bartomeu, perquè si realment volguessin justícia ja haurien completat la feina d’investigació, fins ara vergonyosa i estèril a efectes de la causa.
Ara només falta que siguin els socis qui també, dins d’aquesta història de bucle, ho tornin a fer, reincideixin en triar Laporta president pensant que ha salvat el Barça, que l’ha sanejat econòmicament, que ha retornat l’alegria al barcelonisme i que només ell podia dur a terme la reforma de l’estadi.
És cert, però, que només ell, Laporta, s’hauria atrevit a canviar les normes de la licitació de les obres perquè Limak pogués participar-hi —i guanyar— tot i ser la constructora més mal qualificada o directament incapacitada per al projecte. Ningú més hauria consentit gastar 1.500 milions (i altres 1.500 en interessos) per empitjorar l’estadi, els accessos, la comoditat, la seguretat, la visibilitat i els acabats, de segona divisió, sense dret a reclamar pels nyaps, el sobre cost, els retards, les reiterades denúncies per abusos laborals i el canvi de disseny amb una coberta tipus tenda de campanya que de moment ningú s’atreveix a col·locar…
Potser al final d’aquest diumenge el Barça torni al punt de partida, o pitjor, a on era fa cinc anys amb la sensació d’haver perdut aquest temps valuós per prosperar de veritat.
