Un sector de l’independentisme català ha fet el salt de buscar la complicitat de Vladimir Putin amb el procés a demanar Donald Trump que doni suport a la secessió de Catalunya d’Espanya per satisfer l’afany del president dels Estats Units de fer mal al president espanyol, Pedro Sánchez. Ha passat de demanar ajut a la trama russa a fer-ho a la trama MAGA (Make America Great Again).
Un dels membres d’aquest col·lectiu independentista és l’economista Xavier Sala-Martín que, el dimarts, va reenviar a X el missatge d’un propagandista d’extrema dreta dels Estats Units, Eric Daugherty, que recollia l’amenaça de Trump de tallar totes les negociacions comercials amb Espanya per la negativa del govern de Pedro Sánchez a autoritzar l’ús de les bases militars dels EUA a Espanya per la campanya de bombardejos de l’Iran. Hi va afegir el comentari següent: “Estimat @realDonaldTrump: tallar el comerç no ferirà Espanya. Però saps que feriria realment Espanya? La independència de Catalunya! Això el tornaria boig!”.
El missatge de Daugherty va superar els sis milions de visites. El de Sala-Martín, el quart de milió. Entre els que van aplaudir i reenviar el de l’economista hi havia dirigents i propagandistes independentistes catalans com Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de l’ex-president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Miriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, Joan Canadell, diputat de Junts i ex-president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Jordi Puigneró, ex-vicepresident de la Generalitat i actual tinent d’alcalde de Sant Cugat del Vallès, i Pilar Rahola, veu oficiosa del lobby jueu a Catalunya.
Alay, que va visitar en diverses ocasions Rússia per buscar el suport del règim de Putin al procés independentista, ha girat els ulls ara als Estats Units amb el mateix objectiu. A més de reenviar el post de Sala-Martín, l’home de confiança de Puigdemont també va escriure missatges relacionant les amenaces de Trump amb el procés independentista: “El president Trump amenaça Espanya directament amb un embargament econòmic. Aquest és el preu de no ser independents” / “Tinc la sensació que Espanya pagarà molt cara la seva aliança amb Teheran. Catalunya se n’hauria de desmarcar de l’última pirueta de Sánchez Castejón. Aquest cop ha jugat amb foc”.
Voleu estar amb els espanyols o amb els americans?
Héctor López Bofill, ex-regidor de Junts a Altafulla i ara en l’òrbita d’Aliança Catalana, va reenviar un dels missatges d’Alay etiquetant el president i el vicepresident dels Estats Units: “President @realDonaldTrump: Destruïu la influència d’Espanya reconeixent la independència de Catalunya. Juguen amb les bases americanes? Vostès redibuixen el mapa. Simple. #LlibertatCatalana @JDVance”.
Puigneró també va etiquetar el president dels Estats Units als seus missatges. Li va dir “Mr President @realDonaldTrump, un recordatori ràpid: Catalunya no és Espanya. La claredat és necessària en temps tèrbols”. A aquest post, un usuari de X, Jordi Galí, contestava així: “Ja ho va provar Heribert Barrera, negociant una Catalunya ‘independent’ dependent de Hitler. Li va costar enemistar-se amb el seu pare, Martí Barrera, conseller del govern Macià. No funciona. Ni ganes. Millor un enemic feble, españa, que un boig ultradretà amic d’Abascal i Orriols”.
Als comentaris als missatges recomanant Trump que avali la independència de Catalunya abunden crítiques com les de Galí però també hi ha usuaris que s’apunten a la proposta. És el cas de Pep Solé i Vilanova, ex-alcalde convergent d’Òdena, o de Lluís Gibert, advocat d’Acció Casandra, entitat que reclama emparar l’1 d’octubre i el dret d’autodeterminació de Catalunya. Gibert ho planteja així: “Els bàndols ja estan clars. Vosaltres decidiu si voleu estar amb els espanyols (ergo no serem independents) o amb els americans”. I ho complementa amb una altra afirmació: “L’enemic del meu enemic és el meu amic. Això ho entén tothom que no té el cervell colonitzat pels espanyols”.
Primer van ser els russos, ara són els americans. Potser algun dia els tocarà el torn als xinesos de donar suport a la independència que reclamen Alay, Gibert, Rahola, Sala-Martín, Puigneró i companyia.
