Una batalla menys estrident que els encreuaments de declaracions entre les bravates desmesurades de Joan Laporta, desproporcionades i excessives com el propi personatge, i les indirectes famolenques de l’oposició, es lliura als fòrums econòmics.
Com la que protagonitzen Eduard Romeu i Jaume Guardiola, que comença a ser fangosa, i la d’Oriol Amat en solitari per una plaça de mantingut a la comissió econòmica del Barça. Amat sembla un personatge visiblement desesperat per seguir les petjades de Xavier Sala-Martín, impassiblement i còmodament instal·lat en primera posició del podi dels economistes que més han enganyat els socis del Barça des de fa dues dècades, que més s’han aprofitat de la vida de cinc estrelles que et paga el Barça si ets cortesà de Laporta i que també, arrossegat per aquest torrent laportista de despropòsits i atrocitats financeres, demà també ha de declarar en el seu debut com a investigat per estafa com a presumpte beneficiari de les maniobres del seu cap al Reus.
Anem per parts. Guardiola i Romeu no han deixat de sacsejar-se des que l’expresident de la comissió econòmica ha sortit a defensar amb dents i ungles la candidatura de Víctor Font i ha titllat de mentider al seu excompany de batalles al club, Romeu, que si va poder exercir de vicepresident econòmic va ser perquè el milionari José Elías li va comprar el càrrec a Laporta a canvi de l’aval que va salvar el guanyador de les eleccions de 2021 de la vergonya i el ridícul de no poder prendre possessió, ja que, una vegada més, havia mentit als socis assegurant que ja tenia l’aval.
El cas, sorprenent, paradoxal i de poca vergonya, és que Guardiola utilitza el seu pas per la comissió econòmica per presentar-se ara com a garantia de seriositat, subratllant que els seus informes eren prudents i que el que ha vingut després (Limak, Nike, Congo, etc.) s’ha fet al marge de les seves recomanacions. Des d’aquí es col·loca com a figura tècnica central a la candidatura de Víctor Font i justifica el seu dret a “canviar la manera de gestionar el club”.
Romeu, per la seva banda, intenta deslegitimar Guardiola com a alternativa regeneradora, associant-lo tant a l’“avalisme” inicial de Laporta com a la validació formal de les primeres palanques, i pintant el seu perfil en la precandidatura de Font com el del “banquer poli dolent” que ve a ajustar comptes amb el soci.
I l’acusa d’haver intentat carregar la solució de la situació post-Covid als socis amb una derrama, extrem que Guardiola nega, a més de destacar la seva propensió a “inventar-se les coses”, recolzant-se en la cita de José Elías sobre Romeu, a qui finalment va fer fora de la seva pròpia empresa, Audax, perquè les fantasies financeres de Romeu amenaçaven d’abocar-la a l’abisme i la liquidació, més o menys al que es va dedicar al club.
“Com pot ser que algú digui una mentida tan grossa? Eduard és una persona peculiar. Crec que té una capacitat extraordinària per percebre una doble visió del món. S’immergeix en les seves pròpies històries, a vegades fins i tot desvirtuant la mateixa realitat i creant una versió paral·lela de la mateixa”, ha dir Elías de Romeu. No es pot descriure de forma més elegant i, alhora més neta, algú que s’inventa les coses, ha apuntat Guardiola.
Batalla de relats
La batalla de relats és, en essència, qui carrega amb la paternitat del model Laporta. Guardiola diu: “Jo vaig posar condicions prudents, la deriva posterior (operacions opaques, reexpressió de comptes) és cosa de Laporta i el seu nucli, inclòs Romeu”. I Romeu li replica: “Guardiola va ser part estructural de l’entramat (aval, comissions, validació de palanques) i ara fa d’inquisidor d’allò que ell mateix va beneir, a sobre al servei de la campanya de Font”.
Objectivament, Romeu s’atribueix el mèrit d’haver inventat la palanca de Barça Studios el 2022 (de 200 milions), “per guanyar temps”, així com de la plusvàlua il·lusòria de 157,7 milions (una altra càrrega al balanç pendent de regularitzar) per la venda dels drets de TV de la Lliga. Operacions que, en conjunt, avalades per Jaume Guardiola, per Ferran Reverter i, és clar, amb la benedicció expressa de Laporta, han llastrat el Barça a uns estats financers de precarietat, ruïna i empobriment que, inequívocament, es reflecteixen sobretot en els quatre anys sense fair play per fitxar tot i haver consignat ingressos extraordinaris de 1.000 milions que s’han volatilitzat en despeses que la junta no ha explicat ni pot explicar.
Pel que fa a Oriol Amat, amb un impressionant currículum acadèmic (doctor en Ciències Econòmiques (UAB), llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i MBA per ESADE i exrector de la Universitat Pompeu Fabra entre altres honors), fa temps que és utilitzat per l’aparell laportista en el blanqueig mediàtic de les trapelleries comptables del mandat en diaris de confiança del barcelonisme votant com Mundo Deportivo o La Vanguardia.
Invariablement, el seu discurs sobre l’economia és el resultat d’una precisa i quirúrgica extirpació prèvia de tumors, quists, infeccions, amputacions i tones d’antibiòtics contra la sèpsia i l’enverinament.
Així, en la seva anàlisi del tancament de l’exercici 2023-24, el marcat per la negativa i posterior dimissió de l’auditor Grant Thornton, primer es va tapar el nas sobre el format telemàtic (“el més important és que els socis puguin participar de manera accessible i amb transparència”) i després va avalar que Laporta presentés els comptes amb la salvedat de Barça Vision, és a dir, sense seguir el criteri professional de l’auditor sobre el deteriorament imprescindible de més de 100 milions de la societat integrada Bridgeburg Invest. “Com que no ho han quantificat els auditors, és correcte el que ja s’ha fet, és a dir, informar del tema als comptes”, va justificar, afegint que “té un pla de negoci amb gran potencial i és crucial continuar avançant en la capitalització i en projectes estratègics com Barça Vision”.
Un any després, en el tancament de l’exercici 2024-25, Laporta no va tenir altra alternativa que liquidar Bridgeburg Invest, dissoldre-la en una altra societat, Barça Produccions, amagar-la en un racó pudent de la comptabilitat i admetre un deteriorament de 90 milions, ara sí, fent cas al nou auditor, però novament practicant jocs de màgia per enganyar els socis a l’assemblea, reobrint els resultats de la temporada anterior en una maniobra irregular, impugnable i vergonyosa.
Són aquestes males arts les que ensenya als seus alumnes Oriol Amat?
Per merèixer aquest lloc a les files laportistes que tan desesperadament persegueix des de fa anys, dimarts va publicar a La Vanguardia una d’aquelles anàlisis seves tan polides sota el títol Remuntada econòmica del FC Barcelona: avenços i reptes, suggerint clarament que amb Laporta el club gairebé sobresurt en l’àmbit de la seva especialitat.
El seu plantejament destaca la reducció del cost esportiu del 98% al 54% dels ingressos, sense reconèixer que no és un mèrit del seu president, sinó que és la conseqüència del pla estricte de tresoreria d’obligat compliment per LaLiga per frenar la compulsió de Laporta per fer milionaris als seus agents.
Javier Tebas el manté a ratlla, tot i que no pot evitar que, precisament, l’èxit indiscutible d’aquesta ràtio del 54% sobre els ingressos, pervers i malintencionat citat per Oriol Amat, es manté sobre les despeses, que són de 431 milions en estructura, aigua i llum. Inexplicable que al Barça no aflorin beneficis si no és que, com passa i l’economista ho obvia, les factures que algú visa des de dins pugen fins a un límit mai vist i difícil de justificar.
I, és clar, es recrea en la millora de l’EBITDA ordinari, sense operacions extraordinàries i sense esmentar que del préstec de l’obra del Spotify Camp Nou s’han saldat deutes ordinaris i que del mateix balanç i de les despeses corrents s’ha eliminat el passiu de la reforma del Spotify així com els costos financers, mesures que igualment no ha reduït el deute ordinari de gairebé 2.000 milions.
Oriol Amat esmenta avenços com el retorn al podi de la Deloitte Football Money League amb 975 milions d’euros d’ingressos, sense recordar que aquest era el nivell d’ingressos fa set anys; l’augment del valor del club segons Forbes (de 4.800 a 5.700 milions de dòlars), sense recordar que aquell mateix any el Barça la liderava i no era el tercer i, finalment, l’aposta per La Masia, que ha elevat un 38% el valor de la plantilla segons Transfermarkt, sense vincular-la al fet que és el valor dels jugadors heretats de La Masia de Josep Maria Bartomeu.
El doctor en economia, en canvi, no explica el motiu d’haver caigut en un pou de 150 milions negatius de fons propis en només dos anys. Deu ser perquè aquella columna l’estava mirant del revés.
Segur que Laporta el fitxa per a la comissió econòmica que Jaume Guardiola va presidir el 2021 i 2022. “Vaig deixar el càrrec —acaba de manifestar— perquè volia optar a la presidència del Cercle d’Economia”. O sigui que no ho hauria deixat per discrepàncies amb Laporta. De fet, ha negat aquest extrem.
I continua vacant la vicepresidència econòmica si és que després de les eleccions i la probable victòria de Laporta encara no ha trobat substitut d’Eduard Romeu, també interessat a tornar, tot i que Carme Hortalà, presidenta de la comissió econòmica estratègica, els porta una mica d’avantatge. De bojos.
