Un dels llibres més destacats del catàleg de l’editorial Homo Legens per aquest 2026 és l’edició especial, cinquanta anys després de la mort del dictador, d’Eternamente Franco, de Pedro Fernández Barbadillo. La sinopsi del llibre l’explica així: “Franco, el seu règim, els seus símbols s’han convertit en la mesura del Mal. Tot allò dolent s’atribueix a Franco i tot el que es relaciona amb Franco és dolent. Tanmateix, la transformació de Franco en caricatura el fa senzillament incomprensible. En haver-lo elevat a la categoria del mal per excel·lència, de mal metafísic, l’han tret de la història. Res del que Franco va ser, o fer, pot explicar-se en termes històrics racionals”. Barbadillo, autor d’altres llibres com Manual para españoles sin complejos o Historia desconocida del imperio español, corregeix aquesta associació del dictador amb el Mal i “trata de explicarnos a Franco y al franquismo colocándolos en el pasado al que pertenecen con dos elementos de los que prescinde la historiografía actual: los hechos y los datos”.
No és l’únic llibre sobre Franco que trobareu al catàleg d’Homo Legens del 2026. També hi ha El joven Franco, escrit per Niko Roa. A la sinopsi s’hi diu que “con estilo depurado y personalísimo, el autor nos relata la historia de un hombre que llegó a lo más alto -así como siempre fue el español más joven en su empleo, también fue el general más precoz de Europa- partiendo desde abajo. (…) Al joven Franco le bastaba con una valentía forjada en el riesgo y con un sentido del deber que, ya entonces, en esa España delicuescente de principios del siglo XX, escaseaba”.
Al costat d’aquests panegírics de Francisco Franco, trobem en el catàleg d’Homo Legens, un munt de llibres firmats o prologats per dirigents de Vox, tant a nivell espanyol com català. Jorge Buxadé, eurodiputat català d’aquest partit d’ultradreta, hi ha publicat Soberanía i Globalismo, las élites contra el pueblo. El president del partit, Santiago Abascal, ha prologat el llibre de memorias de la primera ministra italiana Giorgia Meloni, Yo soy Giorgia; Una Vox. Cartas botsuanas, d’Amando de Miguel o Filosofía verde, de Roger Scruton.
Diputats de Vox al Parlament i la renúncia a la virilitat
El grup de Vox al Parlament de Catalunya també té representants entre els autors que publiquen en aquesta editorial. Manuel Acosta, diputat per Barcelona, hi ha publicat El libro blanco de la historia de Cataluña. 265 cuestiones que todo independentista debería preguntarse. Li ha prologat el també diputat de Vox al Parlament i, alhora secretari general del partit a nivell espanyol, Ignacio Garriga.
A Homo Legens hi ha publicat el seu llibre Antonio José Gómez Mir, el capellà ultra de la parròquia de Sant Jordi, al barri de Vallcarca de Barcelona. Es titula Nosotros i hi defensa “una manera viril de vivir según el plan de Dios”. L’ultradretà francès Éric Zemmour està preocupat igualment per la renúncia de l’home a la virilitat i ho explica a El primer sexo.
També hi ha deixat la seva empremta Javier Barraycoa, propietari del local a Barcelona on es reunien membres de la comunitat ultra al Club Empel, que tot just acaba de baixar la persiana fa uns dies, amb Sobre el poder.
Diversos autòcrates tenen l’honor d’aparèixer en el fons documental d’Homo Legens. El francès Jean-Marie Le Pen o l’hongarès Víktor Orban, per exemple. Abunda la propaganda del partit d’extrema dreta d’Abascal. Por qué VOX. El despertar de la derecha social en España, de Rafael Sánchez Saus, rector honorari de la Universitat CEU San Pablo i director del “Congreso Católicos y Vida Pública”, n’és una mostra.
Homo Legens es va crear el 2017 de la mà de l’empresari Julio Ariza, propietari d’una xarxa de mitjans d’extrema dreta encapçalada per l’antiga Intereconomía. Va ser diputat del PP i el 2019 va ocupar el darrer lloc de la candidatura de Vox per Barcelona al Congrés dels Diputats. Al web de l’editorial s’hi llegeix que considera que “la lectura és fonamental per preservar els nostres valors, fomentar les idees i ajudar a formar les noves ments”. El seu lema és “Libros valientes”. Caldria afegir “i ultres”.
