Aquest divendres vinent seria una bona idea que us desplacéssiu a una sala de cinema i veiéssiu “Orwell. 2+2=5”. El director, Raoul Peck, ens posa davant dels nassos les autocràcies que s’estan escampant per un món farcit de guerres i injustícies, antigues i actuals. Ho fa de forma paral·lela a la descripció de com va covar-se el llibre “1984” de George Orwell que retrata, precisament, un món en el qual un Gran Germà ens vigila i ens controla. Un Gran Germà que ens obliga a triar entre seguretat i llibertat.
2+2 fan quatre però a base de tortures pots acabar dient que fan 5 perquè et deixin en pau. O, potser, perquè acabis convençut que el resultat correcte de la suma és cinc. Prefereixes mentir o assumir que la suma és la que et diu el Gran Germà a canvi de preservar la teva seguretat.
L’extrema dreta i l’autoritarisme s’escampa jugant amb aquesta dicotomia que no hauria d’existir. Seguretat i llibertat no haurien de ser incompatibles però els dictadors, els autòcrates i els feixistes ens ho volen fer creure.
Per la pel·lícula de Peck hi desfilen els dictadors d’abans i els autòcrates d’ara. No hi falten ni Hitler ni Trump, Milei, Modri i tots els que volen una ciutadania mesella, entregada a les seves ordres i interessos. També hi trobarem les tragèdies de fam, violència i amenaces que pateix la humanitat a tants indrets, inclosa la de l’emergència climàtica.
Orwell ho va intuir ja a “Rebel·lió a la granja” i ho va reblar a “1984”, llibre que va enllestir poc abans de morir, el 1950. Han passat 75 anys i, malauradament, aquesta darrera obra emet un missatge totalment vigent. Tres són els lemes que pretenen imposar-nos els autòcrates i l’extrema dreta: “La guerra és la pau”, “La llibertat és l’esclavatge” i “La ignorància és la força”. Orwell els desemmascara i els desautoritza.
Orwell va venir a Espanya a lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil en les files del POUM. Va haver de fugir del país quan els milicians del POUM eren perseguits pels comunistes en una absurda guerra interna entre republicans que va facilitar el triomf dels franquistes. També ho reflecteix a “2+2=5”.
Qui reflecteix molt bé com va ser la repressió franquista és Vicent Monsonís a la seva pel·lícula “La invasió dels bàrbars”. La Fundació Periodisme Plural la va recuperar fa uns dies en un debat sobre “La memòria democràtica contra el feixisme”. També l’heu de veure si no ho heu fet, però qui més necessita veure-la són aquests joves que diuen que, al cap i a la fi, el franquisme no va ser tan dolent, que la guerra civil no va ser un cop d’Estat sinó un fet inevitable i que preferirien una dictadura a una democràcia si econòmicament les coses els anessin millor.
Orwell veia venir els llops. Ja en tenim uns quants escampats pel món. Els hem de derrotar. No han de passar. Dos i dos fan quatre.
