Joan Laporta i el seu equip de campanya recorren a un manual tan bàsic per enganyar el soci del Barça que fins i tot la seva posada en escena només pot interpretar-se com un altre insult a la intel·ligència dels seus votants, un més que no serà, tampoc, l’últim.
Després d’anunciar que es construirà un nou Palau i la resta d’equipaments sense finançament possible o amb recursos propis, o sigui, impossible, o sigui mentida, el nou esquer, també insultant, va ser anunciar que les 14.000 places d’ampliació de l’aforament de la Fase 1C, Gol Nord, es reserven per als socis del FC Barcelona.
Aquesta és, sense dubte, una mesura electoralista que s’ha tret de la màniga el president en funcions Rafael Yuste, que fa de ganxo d’aquest altre engany, mentre el cap de la banda, Laporta, es dedica, com fa sempre per tapar les vergonyes de Limak, a assetjar l’Ajuntament de Barcelona perquè concedeixi la llicència de primera ocupació abans del 3 de març, ja que, si no, no podrà readmetre els grups expulsats de la Grada d’Animació, indultats també de manera temporal, i llavors l’alcalde, Jaume Collboni, seria el principal culpable d’una eventual eliminació de l’equip de Flick de la Copa del Rei si aquesta catàstrofe arribés a produir-se.
Majoritàriament, els mitjans de comunicació i l’aparell de propaganda laportista tenen la culpa que, en aquest context, Laporta aparegui com l’únic que defensa els socis de la malvada conspiració municipal i de la persecució arbitral contra el Barça i els seus socis per tal de impedir-li reunir a la grada un exèrcit d’animació per aixafar l’Atlètic de Madrid i per un 4-0 per culpa d’un fora de joc en una rematada de Cubarsí.
Per començar, Laporta pot recuperar els milers de socis de la Grada d’Animació quan li plagui, només ha de destinar una part de l’aforament actual de 45.401 espectadors a tants socis com vulgui admetre, ja que d’aquesta capacitat actual només 24.800 socis gaudeixen del seu passi de temporada, el que vindria a ser un abonament, és a dir, aproximadament la meitat o una mica menys si es descompten les reserves institucionals, els compromisos amb agències i l’ocupació d’aficionats visitants.
Si no ho ha fet ja és perquè prioritza el clientelisme de cara als turistes, la qual cosa implica un maltractament sistemàtic als socis que cada setmana han de buscar-se el seu seient, errants, entre les pitjors localitats. La prova és que el percentatge original del 85% d’aforament per a abonats del Camp Nou abans de la reforma no s’ha mantingut en el retorn al Spotify Camp Nou i que només destinant la totalitat del Gol Nord quan estigui disponible, 14.000 places que s’afegirien als 24.800 actuals d’abonats (38.800), es recuperaria aquesta ràtio històrica de normalitat.
Laporta no s’ha guanyat l’aplaudiment per la seva màniga ampla, benevolència i esplendorosa actitud per anunciar que uns quants socis més tornaran a la localitat —o almenys a prop— que els correspon per dret adquirit, estatuts, història i lleialtat al FC Barcelona.
Tot el contrari, Laporta és l’únic culpable de tres anys de càstig majoritari als socis. Per començar, el 70% va respondre negativament a la proposta de jugar a Montjuïc durant les obres. Li va donar igual la seva opinió i, per afavorir aquesta fosca aliança seva amb Limak, els va prometre que l’exili només duraria un any, que al final han estat més de dos només per a 24.800 socis i pel camí de tres temporades per a la resta dels 60.000 abonats, dels quals només 14.000 —amb sort— podrien tornar per al que resta de temporada.
A aquest col·lectiu majoritari de socis, que ja va rebutjar en l’enquesta l’alternativa de Montjuïc a canvi de suportar les incomoditats de les obres mentre es continuava jugant a l’estadi i que, de forma coherent, no va treure el passi de temporada per al Lluís Companys, Laporta li ha aplicat una política sistemàtica de càstig retardant al màxim el seu legítim dret a tornar al Camp Nou.
I ha estat així fins ara, quan ha estat conscient que necessita el seu vot, com el de la Grada d’Animació i el de la resta dels que ha martiritzat amb les pitjors localitats cada jornada des de fa més de dos anys i als quals, de sobte, fins al 15 de març, se’ls assignaran de nou els seients preferents.
I pel que fa a aquesta possible readmissió de 14.000 socis ben aviat, subjecta que l’Ajuntament torni a acovardir-se i plegar-se a la pressió de Laporta, potser és finalment un altre muntatge electoral.
Laporta, en qualsevol cas, ja ha deixat a l’aire el seu desig que puguin estar a la grada el pròxim 3 de març a la Copa, tant com el seu dit acusador assenyalant l’Ajuntament com l’únic que pot impedir-ho. “El Gol Nord està acabat i a punt”, ha dit Laporta.
Segurament és el que li ha transmès Limak que, com és notori, a Laporta no li consta que sigui responsable dels més de dos anys de retard en les obres, ni dels seus nyaps ni dels abusos laborals a tota mena de treballadors, especialment sobre mà d’obra sense papers. De tot això, per a Laporta l’Ajuntament és directament el dolent de la pel·lícula i així apareix davant l’opinió pública, submís, callat i temorós de la ira i el poder de Laporta.
I el soci del Barça potser, majoritàriament, li agraeixi a Laporta tots els seus neguits votant-lo per a la reelecció mentre la resta dels candidats tampoc s’atreveixen a denunciar el seu terrorisme electoralista.
