A Catalunya tenim un problema: Girona. Aquest territori, que comprèn les comarques del Gironès, Alt i Baix Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany, la Selva, la Cerdanya i el Ripollès, és el bressol d’algunes de les principals nissagues feudals que van protagonitzar la conquesta dels dominis musulmans a l’Edat Mitjana i van estructurar el que avui coneixem com a Catalunya.
Aquest fet històric ha creat un pòsit de supremacisme -conscient i inconscient- dels gironins envers la resta dels catalans. Els 830.000 habitants que viuen a la demarcació representen només el 10% de la població de Catalunya. Però la “intelligentsia” gironina considera que ells són els “catalans purs”, els dipositaris de les essències pàtries i els altres som “terra conquerida”. Això fa que tinguin una visió molt tancada i exclusiva de la seva realitat, que passa sovint per sobre dels interessos col·lectius de la societat catalana.
Motius per queixar-se no en tenen. La seva privilegiada situació geogràfica -mar i muntanya- ha fet prosperar, en les últimes dècades, una intensa activitat turística, que és la base del seu benestar. També el fet de ser la porta d’entrada de la península Ibèrica a França i als països centrals de la Unió Europea ha creat una potent indústria logística als voltants de Girona i de Figueres.
Paradoxalment, bona part d’aquesta riquesa procedeix de la destrucció especulativa del territori gironí. La barbàrie urbanística de la Costa Brava ha assolat alguns dels paratges més valuosos i magnífics d’aquestes platges i cales. L’avarícia i manca d’escrúpols dels promotors immobiliaris han comptat, malauradament, amb la complicitat de molts propietaris i ajuntaments gironins, tant en l’època de la dictadura com en la democràtica.
Contrasta aquesta pulsió autodestructiva que ha desfigurat greument el paisatge i el patrimoni natural de les comarques gironines amb l’oposició a ultrança quan es tracta de projectes que beneficien el conjunt de Catalunya. El cas més clamorós és el de la implantació d’energies renovables (solar i eòlica) en el seu territori.
Per a la història de Catalunya queda que el primer molí de vent per a la producció d’energia elèctrica el va instal·lar, l’any 1984, la cooperativa Ecotècnia al municipi de Vilopriu (Baix Empordà). Però, des d’aleshores, no ha prosperat cap dels projectes presentats per a la construcció de parcs eòlics a les comarques de Girona, tot i les excel·lents condicions de vent que hi ha. L’aferrissada oposició dels veïns i dels ajuntaments ho ha impedit fins ara: és la síndrome del “mira’m, però no em toquis” que pateixen els gironins d’avui. Consideren, des del temps de l’alcalde Joaquim Nadal, que l’Empordà és la Toscana i Girona, Florència.
A Catalunya presumim de ser la punta de llança de la península Ibèrica. Però el cas és que, pel fa al desenvolupament de les energies renovables, estem a la cua. L’“electricitat verda” només representa el 20% de la producció de megawatts a Catalunya, quan la mitjana a Espanya és del 56%. Fracàs i vergonya.
A més, els parcs eòlics i solars es concentren, majoritàriament, a les comarques de Tarragona i Lleida, els “germans pobres” de la família catalana. Només la Terra Alta suporta el 25% de l’energia eòlica produïda a Catalunya. També les comarques barcelonines de l’Anoia i el Bages han sacrificat part del seu territori per plantar-hi aerogeneradors.
En canvi, la producció d’energies renovables a les comarques gironines és 0. Patètic i insolidari. El projecte Galatea, que preveu la instal·lació de nou molins a la zona de la Jonquera, està empantanegat des de fa anys per la seva judicialització. I el gran parc eòlic Tramuntana, que s’ha projectat construir a 24 quilòmetres del golf de Roses, mar endins, encara espera obtenir els permisos pertinents i ha suscitat el rebuig frontal del sector turístic, a més dels ecologistes i dels pescadors. Si algun dia tira endavant, el parc Tramuntana generaria l’equivalent al 45% del consum elèctric de les comarques gironines.
L’última batalla es lliura a l’Empordanet. Aquí, l’empresa RWE pretén instal·lar quatre grans aerogeneradors, per aprofitar el vent de la zona. Però els ecologistes i els veïns -molts d’ells, barcelonins amb segona residència a l’Empordà- s’han organitzat per impedir que el projecte pugui prosperar i pressionen la Generalitat perquè no l’aprovi.
Les comarques gironines són la “nineta dels ulls” de Catalunya. Tenen de tot: tren d’alta velocitat, autopistes gratuïtes (AP7 i Eix Transversal), aeroport, camps de golf (el de Caldes de Malavella acollirà la Ryder Cup del 2031), estacions d’esquí, universitat, un munt de restaurants de luxe estelats, un equip de futbol a la primera divisió, la princesa de Girona… Van aconseguir que la línia elèctrica de molt alta tensió que connecta amb França estigui soterrada en bona part del seu recorregut per impedir que malmeti el paisatge.
Però d’energies renovables, més enllà de les plaques solars a les teulades de les cases, ni parlar-ne! Jo valoro molt positivament l’acció que han dut a terme, en els últims anys, entitats proteccionistes i de salvaguarda de la natura gironina, com l’IAEDEN-Salvem l’Empordà o SOS Costa Brava, però el seu esperit ecologista s’esvaeix quan es tracta de la instal·lació concreta de parcs solars o eòlics en aquest territori, que reduirien la tòxica dependència nuclear i dels combustibles fòssils que pateix Catalunya.
Una altra mostra d’aquest egoisme particularista ha estat la ridícula protesta d’alguns alcaldes, com els de Girona i Figueres, davant les alertes llançades per la Generalitat arran de les últimes i violentes ventades. Consideren que el Govern en va fer un gra massa, perquè en les seves ciutats no els va afectar, tot i que les ventades van causar greus estralls en molts altres indrets de Catalunya. En comptes d’agrair la prevenció, es queixen de la imprecisió del Meteocat.
Però Girona té un “forat negre”: La Jonquera i l’endèmic negoci de prostitució que hi ha muntat en aquesta zona fronterera. Els puticlubs -amb el Paradise, el prostíbul més gran d’Espanya com a emblema- són la primera imatge que s’enduen de Catalunya els viatgers estrangers i turistes que ens visiten per carretera i això els vuit milions de catalans no ens ho mereixem.
Si els gironins estan tan pagats de si mateixos, farien bé de protestar i pressionar per erradicar, d’una vegada per totes, el vergonyós mercat del sexe de la Jonquera. No volen energies netes, però tanquen els ulls davant les màfies que controlen i s’aprofiten del tràfic i de l’explotació de dones en aquest indret.
