En l’univers paral·lel on el Barça de Joan Laporta duu instal·lat des de fa força temps, tot just va atraure a un nombre molt reduït de mitjans la cobertura del judici per la demanda d’un soci contra la directiva per incompliment estatutari en l’obra de l’Espai Barça.
La pretensió del soci, un sol soci, se centra, per ara, en què la seva reclamació davant la Comissió de Disciplina del FC Barcelona sigui atesa com cal segons els estatuts, que preveuen l’obertura d’un expedient, el nomenament d’un ponent i una resolució argumentada.
En la vista de dimecres passat, la vicepresidenta Elena Fort va quedar ridículament exposada davant el jutge, admetent que, com a ponent nomenada en el seu dia pel president de la Comissió de Disciplina, el directiu i secretari de la junta, Josep Cubells, ella no va trobar motius per respondre ni tan sols al soci que, seguint el conducte reglamentari, el qual havia plantejat un dubte més que raonable sobre el destí dels 1.500 milions autoritzats per l’assemblea per a la totalitat de l’Espai Barça si, quan es va tancar el Fons de Titulització amb Goldman Sachs i diversos inversors, va transcendir que el Palau i altres equipaments, així com la urbanització de la resta de l’entorn, no es contemplaven en el destí final d’un préstec final concedit de 1.450 milions. Si constaven, en canvi, en tota la documentació oficial lliurada als socis i publicada als mitjans del club.
Marcel Enric, l’advocat que, pagat pel FC Barcelona, és a dir per Laporta amb els diners del club, per justificar davant la Comissió de Disciplina la innecessària pèrdua de temps en respondre al soci Ignasi Prat -a parer seu com a legalista expert i, per tant, a efectes institucionals- va comparèixer a la vista com a autor del dictamen i el que va fer va ser reconèixer que, en efecte, el Palau i la resta no estan inclosos en el préstec perquè Limak en faci de les seves.
Marcel Enric també és assessor del Barça en assumptes relacionats amb els excessos de Limak i membre de dues de les societats dependents com Barça Produccions i Lockley Invest.
Igual va passar amb Jaume Carrasco, president de la Comissió Econòmica esmentat en la demanda per ser, almenys presumptament, el garant independent davant el soci del Barça de controlar la correcta administració dels recursos i, de forma molt específica, controlar el compliment estricte del mandat assembleari del 17 d’octubre de 2021 autoritzant un endeutament de 1.500 milions per al finançament total de l’Espai Barça.
Ambdós, Marcel Enric i Jaume Carrasco, van enganyar als socis en l’àmbit de les maquinacions i tripijocs interns de Laporta per reunir una quantitat indecent de diners per a Limak, la seva constructora favorita, però no es van atrevir a mentir davant el tribunal perquè podien ser penalment castigats per no dir la veritat en la seva condició de testimonis, en aquest cas amb més motiu, ja que en la vista també es va donar lectura al paràgraf concret de l’escriptura del Fons de Titulització on expressament s’exclou el Palau i altres equipaments del préstec dels 1.450 milions.
Resposta fonamentada
Ambdues declaracions poden tenir un pes específic en aquest procés que, per ara, només té la pretensió que la Comissió de Disciplina emeti una resolució motivada a la reclamació legítima d’un soci.
En aquesta resposta, això sí, la redacció haurà de ser convincent i fonamentada si Laporta vol evitar una demanda posterior per incompliment estatutari, en la qual ja es jutjaria si les trampes practicades en l’assemblea per colar als compromissaris un text diferent del que s’enunciava en la convocatòria és legal o no.
La directiva de Laporta interpreta, curiosament, que si al final el préstec només serveix per pagar la reforma de l’estadi la solució és tan simple com convocar una altra assemblea i sol·licitar una autorització per augmentar el deute.
En aquest supòsit, com ja s’apunta des del propi entorn de Laporta, l’operació suposaria un altre préstec de més de 500 milions a tornar amb interessos disparats, ja que el Barça ja té compromesos els seus ingressos fins a l’any 2050, això sí, a càrrec d’una altra directiva, la successora de Laporta si guanya la reelecció el dia 15 de març.
Amb el temps, però, una sentència que considerés l’incompliment d’un acord estatutari per part de Laporta podria impedir un major deteriorament i empobriment del Barça, que igualment ja està intervingut per Goldman Sachs abans fins i tot de començar a retornar el préstec.
