El portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha fet una crida a les forces d’esquerra perquè actuïn amb “mètode, ordre i generositat” de cara a les pròximes eleccions generals amb l’objectiu de “guanyar escons a Vox província a província”.
En un acte celebrat a Madrid juntament amb el diputat de Más Madrid, Emilio Delgado, Rufián ha advertit que “no té sentit presentar 14 esquerres que representen pràcticament el mateix” si això acaba facilitant la victòria de la dreta en determinades circumscripcions. Segons el dirigent republicà, la fragmentació penalitza especialment les províncies petites i mitjanes, on el sistema electoral dificulta l’obtenció d’escó si el vot es dispersa.
El diputat ha plantejat acordar “tres o quatre punts programàtics compartits” i, a partir d’aquí, analitzar cada territori per determinar quina candidatura progressista té més opcions d’obtenir representació. “No es tracta que ningú desaparegui”, ha remarcat, sinó d’actuar amb “ciència i mètode” per optimitzar resultats.
Estratègia província a província
Rufián defensa una anàlisi estrictament aritmètica dels resultats anteriors i dels marges de vot per decidir en quines circumscripcions convé concentrar el suport en una sola candidatura d’esquerres. L’objectiu és disputar directament escons a Vox i al bloc de dretes allà on la divisió actual del vot progressista els facilita l’entrada.
El portaveu republicà ha insistit que la proposta implica “generositat” i “voluntat d’acord” entre les diferents formacions, però no obliga a renunciar a sigles ni identitats pròpies, sinó a coordinar-se amb criteris d’eficàcia electoral.
Debat a l’espai progressista
La iniciativa s’inscriu en el debat sobre la configuració de l’espai a l’esquerra del Partit Socialista Obrer Espanyol davant les pròximes generals. Rufián ha alertat que, sense coordinació, “ens mataran políticament per separat”, en referència a la competència amb la dreta i l’extrema dreta.
De moment, la proposta no s’ha traduït en cap acord formal, però obre la porta a converses entre partits sobre possibles fórmules de cooperació electoral per maximitzar la representació progressista al Congrés.












