El Govern de la Generalitat de Catalunya ha registrat una esmena en el marc de la tramitació de la regularització extraordinària de persones migrants perquè el coneixement del català es tingui en compte en la renovació dels permisos de residència.
La proposta planteja que, en els territoris amb llengua pròpia, el grau d’integració lingüística pugui formar part dels criteris de valoració quan s’hagin de prorrogar les autoritzacions concedides dins d’aquest procés. L’objectiu és reforçar el paper del català com a eina d’arrelament i cohesió social, segons fonts de l’executiu català.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha concretat que el nivell de llengua que es pretén exigir és l’inicial, de manera que l’acreditació no suposi una barrera inassumible per a les persones que es vulguin acollir al procés de regularització extraordinari. El Govern defensa que es tracta d’un requisit proporcional i alineat amb les polítiques públiques d’acollida.
L’esmena s’insereix en la negociació amb el Govern d’Espanya, impulsor de la regularització extraordinària per a persones que ja resideixen a l’Estat i compleixen determinats requisits de permanència i absència d’antecedents. El redactat inicial no incloïa cap referència específica a les llengües cooficials en els criteris de renovació.
Més recursos per a la formació
Diverses entitats socials han reclamat que, si prospera la proposta, vagi acompanyada de més recursos per a la formació en català i l’acompanyament administratiu, per garantir que el requisit lingüístic no generi desigualtats.
La iniciativa del Govern català posa el focus en la renovació —no en la concessió inicial— dels permisos, amb la voluntat d’incorporar el català com a element d’integració progressiva dins del model d’acollida. El debat continuarà ara en l’àmbit parlamentari i en la negociació intergovernamental, on s’haurà de concretar l’abast definitiu de l’esmena i la seva aplicació pràctica.
